Ahir la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI) va sotmetre a votació les esmenes a la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre els drets d’autor en el mercat únic digital.
Compartim un article publicat al web de tecnologia Genbeta, que analitza els seus principals detalls i perills i recull opinions de persones expertes de la Xnet i d’advocats experts en propietat intelectual i internet.
Extraiem d’aquest article els aspectes que ens semblen més flagrants de la mencionada directiva, que ens afectarà a tots i totes en cas de ser aprovada:
- Es tracta d’una greu amenaça per a la llibertat d’expressió, per al dret a la intimitat, la iniciativa empresarial, la competitivitat i el sorgiment de startups.
- Obliga les plataformes de continguts a monitoritzar el que els seus usuaris pugen, convertint-se en ‘ciberpolicies‘.
- Obliga a una monitorització automatitzada a través d’un algoritme, sense intervenció humana ni de les autoritats jurídiques suposadament encarregades de les vulneracions de la llei.
- Entra en conflicte amb directives anteriors, on la pressumpció d’innocència queda garantida, no com amb la que ara es proposa.
- La patronal tecnològica espanyola, activistes i entitats d’arreu d’Europa consideren que vulnera drets fonamentals de les persones.
- Trasllada la despesa a la que obliga (en tecnologies de cibervigilància) i el seu manteniment, a les empreses, moltes d’elles incapaces d’assumir-la.
- Com en tants altres àmbits darrerament, sota l’excusa de la seguretat, estableix mecanismes que acaben retallant els drets i les llibertats fonamentals de la ciutadania.
Us deixem amb una de les frases de la Simona Levi, co-fundadora de la Xnet, i us recomanem que llegiu el text sencer:
Aquesta és la governança algorítmica, el fet que es posen a funcionar els algoritmes, unes màquines, que decideixen el que és copyright, el que és terrorisme, el que és censura o el que no. El que abans feia el gabinet de censura del franquisme, ara ho fa un algoritme. Això, és clar, es començarà a aplicar al discurs de l’odi, a les notícies falses… s’obre la porta a una nova lluita en els drets digitals. El copyright és la porta d’entrada a l’experimentació de formes de censura que després s’apliquen a altres assumptes.