Preámbulo

Vivimos en una situación excepcional.

La crisis sanitaria provocada por el COVID-19 ha empujado a las autoridades a recomendar el teletrabajo, que en la gran mayoría de los casos implica el uso de herramientas digitales.

Pero a menudo, los malos hábitos (y reconozcámoslo, las malas interfaces) generan frustración y molestias.  Framasoft, también Pangea, tiene una experiencia bastante larga y una doble experiencia (¡lo que no significa que tengamos una respuesta a todo!):

1. Conocemos herramientas, las ponemos a disposición (y a veces las producimos);
2. Las practicamos a diario (como una asociación de 35 voluntarios que viven en 27 ciudades diferentes, y un equipo de 9 empleados que teletrabajan de toda Francia).

Advertencia

Este documento está (voluntariamente) sesgado: las soluciones presentadas son casi todas soluciones libres. Esto se debe tanto a que en Framasoft solo usamos soluciones libres, como también (¿y sobre todo?) porque pensamos que las llamadas soluciones “propietarias” (como Google, Microsoft, Facebook y compañía) son tóxicas. Sin embargo, en vista de la situación excepcional actual, no tenemos intención de hacer un juicio sobre los usos en tiempos de crisis, ni el deseo de llevar un discurso político que, sin embargo, está cerca de nuestro corazón. Simplemente presentamos estas soluciones… porque las usamos.

Este documento está destinado a personas que ya tienen habilidades informáticas básicas o intermedias. Dirigirse al “público en general” como principiante requeriría tiempo de escritura que actualmente no tenemos.

Este documento está escrito con urgencia (el primer borrador data del 13 de marzo de 2020, y hemos experimentado algunas aventuras mientras tanto) y, por lo tanto, está necesariamente incompleto. Eventualmente veremos, según sea necesario, si lo complementamos y enriquecemos.

Otros recursos

Dada la situación, Framasoft no es el único que ha tenido la idea de producir este tipo de recurso. Además, no dudamos ni por un momento que esos otros recursos pueden ser relevantes y más detallados que este. Por ello, compartimos a continuación algunos enlaces que nos han parecido interesantes:

• El sitio, también creado a toda prisa, de los amigos de Animacoop: https://trainateurs.animacoop.net/teletravail/?PagePrincipale
• El sitio web del colectivo ContinuitéPédagogique, que ofrece mediación entre pares para el profesorado: https://www.continuitepedagogique.org/
• El sitio de autoayuda digital (gratuito) para actores locales estratégicos: https://gscn.eu.org/
• La página “Algunos recursos para facilitar la educación a distancia” https://www.innovation-pedagogique.fr/article6768.html

Contribuir a este documento

Este documento está bajo una licencia libre (Creative Commons BY-SA) que autoriza (¡y alienta!) su difusión, copia y mejora. Puedes proponer tus mejoras en el foro de Framasoft o, si tienes las habilidades, en su repositorio git.

Rituales

La jornada de teletrabajo puede requerir un cierto rigor y organización para sincronizarse con el colectivo, una solución fácil de implementar y adaptar es la puesta en marcha de rituales. Aquí tienes un ejemplo de ritual en Framasoft, también en Pangea.

Comienzo del día

• Saluda en el chat del equipo.
• Tómate un café virtual (pregunta por novedades, pequeño rato informal).
• Tómate 10 minutos para evaluar el día anterior y el día siguiente.
• Programa tus citas de audio para el día.
• Establece la hora del final del día.
• Abre tu buzón de correo.
• Método GTD: responde inmediatamente a lo que lleve menos de 2 minutos. Ordena el resto según lo que lleve más tiempo y las urgencias. (Un consejo con el software de correo electrónico Thunderbird: utiliza carpetas y/o códigos de color para ordenar tus mensajes).

Pausa

• Cada 2 horas.
• 15-20 minutos de descanso (pon un temporizador y así no tendrás que pensar en eso).
• Levántate durante tu descanso.

Almuerzo

• En el teletrabajo, a menudo tendemos a comer (demasiado) rápido. Tómate tu tiempo.
• Date un capricho.
• Realmente corta con el trabajo.

Fin del día

• 5-10 minutos antes del final del día, tómate el tiempo para tomar algunas notas: lo que has hecho (reporta lo que has eliminado de tu lista de tareas), tus pequeños logros y lo que no funcionó.
• Di adiós a tus colegas de trabajo en el chat.

Trata de mantener un espacio, una disposición física específica para tu teletrabajo. Puede ser usar una silla cuando trabajas (y otra cuando juegas en tu ordenador), o cerrar la puerta de la habitación, o un lugar en el sofá… Asociar una posición de tu cuerpo y una disposición de tus herramientas de trabajo, también te permite desconectar de las preocupaciones del trabajo cuando sales de esa disposición.

También significa para los que te rodean “si me ves así: estoy trabajando (así que no me preguntes si los fideos de la nevera siguen estando buenos)”.

Otras fuentes

• A Pangea t’ajudem a teletreballar
• 64 consejos para sobrevivir en teletrabajo (Francés)

Equipo (hardware)

• Un ordenador (fijo o portátil);
• Teléfono (un teléfono inteligente es un plus, pero no es esencial);
• Un auricular (el de tu teléfono puede ir muy bien);
• Conexión a Internet: ¡preferencia máxima por una conexión por cable! (consulta la sección “Ahorrar ancho de banda“);
• Una habitación tranquila (si es posible). Escritorio y asiento cómodos y bien ajustados;
• Un temporizador. Preferiblemente uno físico (de lo contrario jugarás con tu teléfono, ¡te conocemos!). El de tu cocina que te permite saber si la pasta está cocida, te irá muy bien. La idea es poder usar la técnica “Pomodoro”. Es decir, tareas de 15-25 minutos;
• Post-its, hojas para reciclar, cuadernos, lápices. Recomendado: agenda en papel.
• Si el entorno es ruidoso: auriculares de audio o tapones para los oídos.

Software en el ordenador

Los casos son obviamente demasiado variados para enumerarlos todos, por lo que no solo nos conformaremos con lo mínimo, sino también con no proponer 1000 soluciones.

Básicos

• Navegador reciente: Firefox (el único cuyo motor no es desarrollado por una empresa tóxica);
• Paquete de Oficina: LibreOffice, que ofrece una alternativa completa al paquete de Microsoft Office. LibreOffice incluye: un procesador de textos, una hoja de cálculo, una herramienta para crear/hacer presentaciones de diapositivas, etc.

Recomendados

• Software de correo electrónico: Thunderbird. Sí, mucha gente usa Gmail. Excepto que además de vigilarte y fortalecer la posición ya ultra dominante de Google, Gmail requiere que inicies sesión permanentemente, lo que puede interrumpir tu concentración. Por el contrario, Thunderbird te permite trabajar en un entorno donde tu atención se centra en lo esencial (= no hay twitter justo al lado). (+ posibilidad de trabajar desconectada). Ten en cuenta que es perfectamente posible configurar un buzón de GMail (u otro) preexistente en Thunderbird (sigue el tutorial).
• Recomendado: software para hacer copiar y pegar múltiple. Es el tipo de software desconocido que cambia tu vida. El principio es simple: todas tus “Copiar” se guardan, pero además de la función habitual “Pegar”, puedes acceder al historial de tu “Copiar” anterior mediante una combinación de teclas, que luego puedes seleccionar de una lista. El software Ditto (para Windows) o Diodon (para Linux) debería servir.
• Recomendado: cliente de audio: Mumble (ver abajo)

Recursos

• El directorio de software libre Framalibre.
• El sitio web Alternativeto.net (con la opción “Software Libre”).

Trabajar de forma remota

Lo básico: las listas de distribución

Obviamente, recibimos demasiados correos electrónicos, pero es una herramienta básica para trabajar a distancia, porque es un “mínimo común denominador”: casi todo el mundo tiene uno, y la mayoría de la gente sabe cómo usarlo, no hay necesidad de crear una cuenta.

!? ¿Qué es una lista de distribución?

Una lista de distribución es una lista de correo electrónico (por ejemplo, proyecto-x@framalistes.org) a la que Alice, Bob, Carolina y David pueden suscribirse. Si Bob escribe un correo electrónico en la lista, los otros 3 suscriptores recibirán el correo electrónico y podrán responderlo. El principal interés es que ya no estemos obligados a recordar quién está trabajando en el proyecto X o sus direcciones, y que podemos agregar o eliminar suscriptores con facilidad.

Ventajas de las listas de distribución

• No hay necesidad de crear una cuenta (para los suscriptores);
• Posibilidad de crear varias listas y suscribirse solo a aquellas que te interesen;
• No hay necesidad de explicar cómo funciona un correo electrónico;
• Posibilidad (a menudo) de acceder al historial de intercambios;
• Posibilidad de crear filtros de correo electrónico para ordenar por listas (ver por ejemplo este tutorial);
• Es comunicación asíncrona: la ventaja es que respondes cuando quieres/puedes, ¡y por lo tanto es relajante!

Desventajas de las listas de distribución

• El volumen de correos electrónicos recibidos puede ser grande;
• Hay pocos servicios de lista que sean libres (¡y Framalistes ya está desbordado!). Pangea ofrece listas de correo a sus socios;
• Es comunicación asíncrona: la desventaja es que, aunque los correos electrónicos llegan habitualmente en un minuto, a veces pueden tardar 30 minutos en llegar, por lo que no es adecuado para intercambios en modo “ping pong rápido”.

Recursos para listas de distribución

• Framalistas
• Sympa (el software que alimenta a Framalistes)
• Mailman (el software que alimenta las listas de Pangea)

Mensajería telefónica

Aquí también, solo proponemos un software (existen otros servicios): Signal.

Este es un sistema de mensajería tipo Whatsapp / Telegram, pero libre¹, y correctamente asegurado (que se supone es el caso de Whatsapp y Telegram, pero de hecho es imposible de verificar).

Ventajas de Signal

• Posibilidad de crear grupos (con personas con Signal)
• Mensajería y llamadas cifradas (con personas con Signal)
• posibilidad de descargar una aplicación de escritorio en tu ordenador (es más rápido para escribir tus mensajes;) )
• Notificaciones en tu teléfono inteligente al recibir el mensaje (se puede desactivar, ¡afortunadamente!)

Inconvenientes de Signal

• Debes tener un teléfono inteligente
• Usa la conexión wifi o el plan de datos tan pronto como la otra parte también esté en Signal

Recursos para Signal

• Sitio web oficial de Signal para descargar la aplicación

Una nube para compartir sus archivos, calendario, contactos, video

El software libre más extendido (y uno de los más completos) es Nextcloud.

El servicio Nextcloud es el que Pangea ofrece a sus socias. También somos los principales contribuyentes de su traducción libre al Catalán y ofrecemos una guía de uso. Afortunadamente, muchos miembros del colectivo KITTENS ofrecen Nextcloud, a menudo de pago (unos pocos euros por usuario al año, ¡pero vale la pena!), a veces gratis (bajo donación por la asociación La Mère Zaclys, que ofrece algunos a miles de usuarios, e incluso ofrece una oferta gratuita a las escuelas).

Obviamente, en estructuras lo suficientemente grandes, puedes pedir perfectamente a tus gestores de TI que lo instalen. Si la necesidad de colaborar en tiempo real en documentos estructurados es fuerte, busca ofertas con una suite ofimática integrada (Collabora Online o OnlyOffice), o pida a tus gestores de TI que agregue la aplicación. [Pangea integra Collabora Online]

El funcionamiento de Nextcloud es relativamente simple, pero el software está lleno de opciones y plugins/aplicaciones. Podemos volver a su uso avanzado más tarde, pero ya existe mucha documentación en línea, ¡así que te dejamos buscarla!

Ventajas de Nextcloud

• Interfaz relativamente simple
• “Navaja Suiza” desde la nube: ofrece gestión de archivos, pero también calendarios y contactos, sincronización con el teléfono, gestión (básica) de proyectos, etc.
• Solución generalizada, por lo que hay mucho soporte disponible en línea.

Inconvenientes de Nextcloud

• Un poco de apoyo es bienvenido para empezar, porque hay muchas opciones
• Si hay muchos usuarios conectados al mismo tiempo, Nextcloud no es un rayo y puede ir a pedales.

¿Dónde puedo encontrar el servicio Nextcloud?

• Documentación de Framasoft sobre Nextcloud y específicamente en la parte del calendario.
• Documentación de Nextcloud para usuarios
• Guía de Pangea sobre Nextcloud
• Regístrarse rápidamente con un proveedor seleccionado por Nextcloud

Sincronización de archivos

Una de las grandes ventajas de Nexcloud es que tiene un “cliente de sincronización”. El principio es más o menos el mismo que el de DropBox. Por ejemplo: todo lo que pongas en la carpeta Nextcloud se enviará automáticamente al servidor. Cualquier carpeta o documento creado en un servidor será automáticamente enviado localmente a tu máquina. No está mal, ¿verdad?

Pero es aún mejor cuando compartes archivos con colegas.

Por ejemplo, si Alice modifica el archivo “presupuesto de previsión” (con LibreOffice Calc, la alternativa libre a Excel, por ejemplo) en su ordenador, desde una carpeta monitorizada por el cliente Nextcloud, se enviará automáticamente al servidor cuando se haga una sincronización. Y automáticamente estará disponible para Carolina y Bob, que también pueden modificarlo (si Alice les ha dado el derecho de hacerlo).

Esto implica un poco de coordinación, y en particular el hecho de que nos organizamos con colegas lejos para diferenciar entre archivos “fríos” (que se modifican poco) y archivos “calientes” (modificados varias veces al día o incluso a la hora). Para archivos “calientes”, es preferible usar pads (ver a continuación) o el paquete de oficina en línea.

Ventajas de la sincronización de archivos

No tienes que preocuparte de enviar los archivos al servidor: todo en la carpeta “Nextcloud” de tu ordenador se sincroniza automáticamente con el.

Lo contrario también es cierto: el cliente Nextcloud comprueba que tu archivo local en tu ordenador tiene la última versión disponible. Si se carga una versión más reciente en el servidor, se descargará automáticamente en tu máquina (actualizando tu versión).

Desventajas de la sincronización de archivos

• Riesgo de eliminar archivos inadvertidamente (si Bob elimina la carpeta compartida de Alice, por ejemplo)
• Es necesario determinar el participante principal cuya cuenta aloja los archivos comunes (compartidos con las otras cuentas)
• Debes instalar y configurar software en tu ordenador
• Para la sincronización, necesitas (obviamente) una conexión a Internet

¿Dónde puedo encontrar el cliente de sincronización de archivos?

• Tutorial de Framasoft sobre la configuración del cliente de sincronización (no actualizado)
• Descargar clientes de sincronización para tu sistema operativo

Documentos colaborativos (pads)

¡Todavía relativamente desconocidos, cambiarán tu vida!

Se trata de páginas web que te permiten escribir un texto, solo (tomar notas) o con otros (simultáneamente).

¿Las diferencias con una suite de oficina en línea? Las pads son + ligeras, + “inmediatas”, “compostables” (pueden autodestruirse después de un período definido sin modificación), dan una visión clara de “¿quién modifica qué?”. Usos: lluvia de ideas, toma de notas en reuniones. Cada pad tiene su propio chat. La copia de seguridad se realiza automáticamente… cada vez que tocas el teclado. Finalmente, es posible “rebobinar” un pad en el tiempo.

SUGERENCIA: SI ES NECESARIO, UTILICE MYPADS

Algunos sitios que ofrecen pads también ofrecen un plugin llamado “MyPads” (desarrollado por Framasoft, pero que todo el mundo puede instalar) que te permite administrar pads públicos, restringidos con contraseña o privados a través de la creación de cuentas y grupos. MyPads también te permite administrar tus pads por carpetas, lo cual es muy conveniente.

SUGERENCIA: USA PADs LOCALES (por ejemplo: http://etherpad.guifi.net/p/nuevo-pad cambiando nuevo-pad por un nombre específico) o PADs GESTIONADOS POR ENTIDADES SIN ÁNIMO DE LUCRO como https://pad.riseup.net

SUGERENCIA: PREPARA TU PAD DE REUNIÓN DE GRUPO

¿Quieres usar un pad para tomar notas conjuntas de una reunión? ¡Gran idea! Cuando se crea un pad, contiene un texto de ayuda predeterminado. Elimínalo sin remordimientos y proporciona alguna información sobre la reunión:

Distribución de roles – 5 minutos
* distribución turno de palabra/ animación / asignación;
* asegurar el ambiente (tono de la conversación);
* toma de notas (registro de notas y registro de decisiones);
* asegurar cumplir el tiempo previsto;
* asegurar que se tomen decisiones al final de cada punto / asegurar que no nos salgamos del tema.

Punto introductorio – 5 minutos
(clima personal, compartir algo, comprobar que todos pueden participar / que se dan las condiciones para la reunión, verificar si hace falta algo para romper el hielo o de un actividad para cargarse de energía).

Temas del orden del día
* Plantilla: Título del punto / persona que lo propone
Objetivo: tomar una decisión, informar, discutir, enriquecer…
Urgente: sí/no
Duración:
Elementos de descripción necesarios

Esto permitirá a las personas participantes ponerse en marcha y ser efectivos de inmediato.

Ventajas de los pads

• Sin registro (excepto MyPads) sin instalación, solo hace falta la dirección para trabajar en directo
• El historial de cambios lo registra todo (incluso “criticar al profe” escrito cuando se gira de espaldas y se elimina rápidamente…)
• Puedes trabajar con decenas de personas al mismo tiempo en el mismo documento
• No hay necesidad de guardar

Desventajas de los pads

• Si no hay MyPads (carpetas), cualquiera puede entrar y ver tu trabajo si encuentra la URL
• Uso móvil limitado (leer bien, escribir mal)
• Debes recordar anotar la URL de tu pad, de lo contrario lo olvidarás (y nunca lo encontrarás )
• Las opciones de formato son limitadas (negrita, cursiva, subrayado, títulos, etc.). Pero no hay tablas ni imágenes en la mayoría de los casos)

¿Dónde puedo encontrar servicios de pads?

• Framapad.org
• http://etherpad.guifi.net/p/nuevo-pad
• https://pad.riseup.net
• mypads2.framapad.org: Registrarse en MyPads
• Lista de CHATONS que ofrecen una solución de pads

El chat del equipo

Sucesor del venerable IRC (todavía ampliamente utilizado en algunos círculos).

Objetivo: diálogo en tiempo real a través de “canales de discusión” (por ejemplo, “Proyecto X”, “Discusiones presupuestarias”, “Reloj compartido”, “Máquina de café”, etc.).

El principio es simple: creas un equipo (por ejemplo, “Asociación Machin”), invitas a las personas interesadas. Luego, cada persona puede unirse a un canal público (por ejemplo, “Máquina de café”) que será accesible para todos, o crear canales privados (por ejemplo, “Proyecto X”) en los que la persona creadora del canal pueda invitar solo a los miembros involucrados. Entonces, bueno… las personas hablan entre sí

Características:

• Hilo de discusión organizado
• Posibilidad de mencionar a los usuarios.Ej: Si hay un usuario “michel”, escribir @michel en un mensaje avisa a Michel (recibirá un correo electrónico con el mensaje y podrá conectarse para responder, o si ya está conectado, recibirá un notificación en pantalla). Si la aplicación Mattermost (Android/iOS) está instalada y configurada en su móvil, recibirá una notificación en su teléfono (y podrá responder desde el).
• Es posible agregar archivos, pero no necesariamente recomendado (mejor poner en un repositorio de archivos/imagen temporal, y copiar y pegar el enlace)

Ventajas del chat de equipo

• Discusión en “tiempo real”
• Capacidad de crear canales de conversación
• Historial de conversaciones de fácil acceso

Inconvenientes del chat en equipo

• Riesgo de ahogarse en la información
• Una herramienta más para usar, con correos electrónicos y redes sociales (una cuenta más)

¿Dónde puedo encontrar chats de equipo?

• Framateam
• Element.io
• Lista de CHATONS que ofrecen un chat en equipo

Uso compartido de archivos o imágenes

Caso de uso (archivo grande): Alicia quiere enviar un archivo de video a Bob, pero ocupa 50 MB y no pasa por correo electrónico. Puede descargar el video en Framadrop o equivalente. Una vez que el video esté accesible por Internet, Alicia podrá copiar y pegar la dirección del archivo y enviarla a Bob (por correo electrónico, chat, Signal, lo que sea). El archivo se eliminará automáticamente después de unos días.

Caso de uso (imágenes): Bob quiere compartir 5 propuestas de logotipos con Alicia y Juan. Puede usar Framapic o equivalente, por ejemplo. Depositará sus archivos en Internet. Framapic le proporcionará una dirección de álbum para compartir, que puede copiar y pegar y enviar a Alicia (por correo electrónico, chat, Signal, lo que sea). Los archivos se eliminarán automáticamente después de unas semanas/meses (configurable).

Ventajas de las herramientas para compartir archivos o imágenes

• Fácil de transmitir

Desventajas de las herramientas de intercambio de archivos o imágenes

• Los archivos tienen un tiempo de caducidad definido
• Requiere realizar un seguimiento de los enlaces

¿Dónde encontrar herramientas para compartir archivos o imágenes?

ALOJAMIENTO DE ARCHIVOS

• Framadrop
• Firefox Enviar
• Lista de CHATONS que ofrecen uso compartido temporal de archivos

ALOJAMIENTO DE IMAGENES

• Framapic

Toma de decisiones

Caso de uso: Alicia quiere que su equipo valide el video de presentación de su empresa. En persona, habría organizado una reunión con los 5 miembros del equipo, habría bloqueado una hora en su horario, luego el Día D a la hora H, todos habrían debatido, planteado sus comentarios y validado (o no) el video.

A distancia, el proceso es esencialmente el mismo, pero dado que se deben evitar las reuniones (ver más abajo), el proceso se puede simplificar de diferentes maneras. Por ejemplo, en Framasoft, el funcionamiento general es el siguiente (puede haber excepciones, lo esencial es usar el sentido común para adaptarse a las situaciones):

• Alicia primero “preparará el terreno” para sus colegas. La idea es hacer sus vidas más fáciles para que la decisión pueda ser rápida.
• Subirá el video (por ejemplo, Framadrop, una semana de vida útil) y copiará su URL.
• Luego abrirá un pad (una vida útil de una semana también), pegará la dirección del video en ella y preparará algunas preguntas y puntos clave que sus colegas pueden responder (por ejemplo, “¿Es el video demasiado largo?”, “¿Cuál es tu sensación general?”, etc. dejando algunas líneas entre cada punto para que los colegas puedan responderlo.
• Finalmente, irá al chat del equipo, en el canal “Proyecto X”, y publicará un mensaje como: “Hola @canal: ¿podrías ir al Pad https://hebdo.framapad.org/XXXXXX cuando puedas? Es para echar un vistazo al video del proyecto X. ¿Necesito tus comentarios antes del próximo jueves?”
• Todos los compañeros de Alicia recibirán una notificación (gracias al @canal en su mensaje), ya sea en la pantalla, por teléfono o por correo electrónico.
• Podrán ir al Pad y descargar el video
• Podrán responder a las preguntas de Alicia en el Pad
• Luego pueden volver al chat, y responder (por ejemplo) “OK, lo he visto” o “respondí en el pad, pero hay un punto que no veo claro, ¿podríamos llamarnos para hablar de ello?”
• Alicia, por lo tanto, habrá recibido comentarios de todos sus colegas, y el Pad (semanal) se borrará automáticamente después de una semana sin modificación, lo que es más que suficiente (en el peor de los casos, se puede exportar su contenido en .pdf, .doc, .odt o .txt). Lo mismo ocurre con el video, que se borrará después de una semana (y no abarrotará un servidor).

Bueno, ese es el caso en el que todo vaya bien, pero a veces algunas decisiones son más complicadas de tomar.

En este caso, podemos pasar a una etapa en la que pediremos a todos que aclaren su posición.

Por ejemplo, si el video de Alicia entusiasma a algunas personas, mientras que a otros no les gusta, y 2 colegas no han hablado, Alicia tiene varias soluciones:

Solución 1. Votar (no es una elección o un juicio sobre el trabajo general de Alicia, sino solo una herramienta que hará que sea más fácil “leer” la posición de sus colegas). Alicía puede crear una encuesta con la herramienta Framadate e invitar a sus colegas a responderla de una manera clara (por ejemplo: “¿Este video te parece que representa bien tu trabajo dentro de la estructura?” Sí / No. Luego publica la dirección de la encuesta en el chat del equipo. Alicia recibirá un correo electrónico por cada voto (y podrá enviar un recordatorio a los tardones).

Solución 2. Iniciar una búsqueda de consenso. ¿El chat de equipo no es suficiente? ¿Las discusiones por correo electrónico son interminables? Alicia puede dar el siguiente paso abriendo una discusión sobre una herramienta como Framavox. (Desventaja, todo el mundo necesitará tener una cuenta en esta herramienta). Este tipo de herramienta es valiosa para tratar de encontrar consenso sobre problemas complejos tratando de “dividir” este problema en varios subproblemas, luego invitando a todos a posicionarse en él (empezando por texto y luego por diferentes métodos de “votación” donde todos puedan expresar sus opciones)

Solución 3. La reunión remota. Ver a continuación.

Reunión remota

¡Que los que aman las reuniones levanten la mano! Espera, te contamos… Pues eres un 4,2%, y por casualidad, eres tú quien causa el 80% de las reuniones :-(.

En serio, la reunión remota debe ser el último recurso. No solo porque a veces es complejo organizarla, sino también porque el teletrabajo no es solo “la oficina en casa”. Es una organización diferente al trabajo presencial. Tal vez Bob recoja a sus hijos a las 4 p.m., mientras que Alicia tiene una cita a las 6 p.m. En estas condiciones, ¿es realmente esencial organizar esta reunión a las 5 p.m.? Relájate y confía en tus colegas. En la gran mayoría de los casos, las reuniones “en vivo” son inútiles… ¡casi nada! Pueden ser reemplazadas por sucesivas tomas de decisiones específicas (ver más arriba).

Los 3 casos en los que las reuniones “en vivo” nos parecen importantes son:

1. Una toma de conciencia Por ejemplo, la estructura X quiere presentarte su proyecto. Anteriormente le has pedido a la estructura X que te envíe un correo electrónico para presentarte las cosas en líneas generales. Leyendo el correo electrónico, estás interesado. Como resultado, aceptas una llamada telefónica o video a 2.

2. Transmisiones de información Estas son típicamente reuniones de equipo. El ritmo no debe ser demasiado alto (¡no hay necesidad de movilizar a 6 personas todos los días! Si eres transparente sobre el chat de equipo, todo el mundo sabrá lo que han hecho las demás -o pueden preguntar unos días después-), ni demasiado débil (una reunión de equipo al mes es la mejor manera de dejar a la gente “plantada” sin que puedan expresar sus dificultades, satisfacciones, frustraciones, etc.). Una reunión a la semana parece un buen ritmo, ¡pero depende de ti encontrarlo!

3. Disensos inextricables (enmarañados)  Cada organización se encuentra de vez en cuando con situaciones (a menudo relacionadas con el factor humano) que no han sido resueltas por los procesos convencionales de toma de decisiones. En este contexto, organizar una reunión (¡y preparla con mucha antelación!) puede ser una solución.

Preparar (y tener éxito) en una reunión remota

Recordatorio sobre el número de participantes

¿Más de 10? ¡Esta reunión “en vivo” es probablemente una mala idea! Asociaciones: ¡sepan que es perfectamente posible, si sus estatutos lo permiten, organizar una Asamblea General por Internet, sin video! En Framasoft, practicamos regularmente este tipo de Asamblea General de forma remota, a través de nuestro chat de equipo, y donde los 35 miembros de la asociación hablan solo por escrito. Y funciona muy bien, siempre que antes se hayan preparado bien las cosas.

Una reunión, ¡Eso se prepara!

Empujemos una puerta abierta, pero una reunión sin agenda está condenada al fracaso. Incluso si esta agenda cambia durante la reunión (¡no está prohibido!), pero sus interlocutores deben saber lo que están haciendo allí y deben tener una “guía” delante de los ojos. Pautar el tiempo es súper importante.

Una buena manera de prepararse antes:

• Designar un “facilitador” (a menudo tu) que se encargue de: invitaciones, pruebas preliminares (ver a continuación), dar la bienvenida a los participantes, asegurarse de que todos se sientan cómodos con las herramientas, respetando los horarios.
• Designar un “animador” que se asegure de que se respeta el horario y que se sigue la agenda (nosotros tenemos: una garante del orden del día (que comprueba que no nos desviamos del tema), uno o varios escribas para notas (incluida una persona que asegura que las notas se exportan o guardan), un moderador que distribuye la palabra o se la da a las personas que no la toman espontáneamente, lo que es aún más importante de lo habitual desde la distancia, un gestor del tiempo disponible). Hay un ejemplo del inicio de un Pad de reunión más arriba.
• Enviar invitaciones (por ejemplo, con un framadate) al menos 15 días antes
• Abrir un Pad de notas específico para la reunión
• Poner en el Pad la fecha, la lista de participantes (que todos tendrán que completar, aunque solo sea para recordarles que pueden contribuir al Pad), las horas de inicio y finalización (previstas y reales) de la reunión, el orden del día, las direcciones de Internet que podrían ser útiles.

Puntos para comprobar antes

Asegúrate de estar tranquilo (¡preferiblemente en una oficina cerrada en lugar de en un café!) y no ser interrumpido. Apaga el tono de llamada de tu teléfono. Abre solo el software y las páginas web necesarias (= cerrar Twitter!).

Debes probar EXHAUSTIVAMENTE tu equipo antes. Si agendas una cita a las 2 p.m. en Mumble, e instalas el software a las 1:58 p.m., estamos perdidos: a las 2:15 p.m., seguirás tratando de configurar tu micrófono. No dudes en hacer la prueba varios días antes. Una vez que lo tengas por la mano, puedes conectarse 2 minutos antes. Pero si eres nuevo en ello, ¡practica! (por ejemplo, con colegas o amigos).

Cada participante debe ser invitado encarecidamente a probar su equipo antes. ¿No invitarías a gente de todo el país a una reunión dándoles la dirección de la cita 5 minutos antes del inicio? ¡Bueno, no hagas lo mismo en Internet! Por ejemplo, si tu reunión se celebra en Mumble, propon a los participantes, varios días antes (!), para acompañarlos en la instalación y configuración del software. Una vez que hayan hecho 3 o 4 reuniones, esto ya no será necesario. Pero si no lo hacen, puedes estar seguro de que los primeros 45 minutos de reuniones se dedicarán a ayudar a Luis a configurar su tarjeta de sonido. Esto creará frustración.

¿Utilizas audio (o video)? ¡Imponer los auriculares! La mayoría del software (o incluso la mayoría de los micrófonos y tarjetas de sonido) tienen dispositivos de reducción de eco y reducción de ruido ambiental. ¡Pero su calidad es extremadamente variable! De repente, el acoplamiento está asegurado, o la alta probabilidad de escuchar tu propio eco cuando hablas, simplemente porque tu voz suave saldrá en los altavoces de Bob, y su micrófono (pensando que Bob está hablando) se lo enviará de vuelta en eco. Insisto: obligar a usar auriculares a cada interlocutor. Todo el mundo tiene este tipo de auriculares, que se venden junto con muchos teléfonos. No hay necesidad de invertir en alta tecnología, los auriculares más sencillos de 10 € lo harán muy bien, y ya están diseñados para reducir el ruido ambiental y evitar problemas de acople de audio.

Al comienzo de la reunión, deja un “tiempo” para las personas, invitándolas por turno, a presentarse y/o expresarse en pocas palabras sobre cómo están. El objetivo es cuádruple:

1. Asegúrate de que todas estén en buenas condiciones para la reunión (o entiende por qué puede ser que no). Por ejemplo, si Bob acaba de enterarse una hora antes de que tenía que cuidar a su hijo enfermo, probablemente estará preocupado y no necesariamente concentrado, pero al menos sabrás por qué.
2. Lo no verbal es importante, pero en audioconferencias es… ¡imposible! (y en video no es mejor). A medida que todas se presentan, puedes detectar entonaciones de diferentes voces, que pueden ayudarte a situarlos en tu oído.
3. A veces no todo el mundo se conoce, y hacer una ronda rápida permite a todas identificar las voces de los presentes. Bueno, para duplicar este sonido de mesa redonda con el Pad (cada persona escribe su nombre, apellido, etc. en el Pad, permite a los nuevos ver quién está presente sin que el facilitador tenga que repetir la lista, y permite a los participantes familiarizarse con el Pad, ver la magia de escribir en vivo y ver a otros escribir ;)).
4. Esto finalmente te permite comprobar que las herramientas funcionan correctamente (teléfonos, micrófonos, Pads, etc.)

Después de esta ronda, invita al facilitador a recordar las reglas, aunque sea brevemente: no nos cortamos el turno de palabra, hora de finalización, dirección del pad, el hecho de que la toma de notas sea colaborativa, etc.

¡No tengas miedo de “patear” a alguien! ¿Bob no juega bajo las reglas y aparece en la reunión sin probar su equipo? Como resultado, ¿hace que otras 10 personas pierdan 10 minutos y, además, emite ruidos extraños permanentemente impidiéndoles centrarse en la conversación? ¡Entonces despide a Bob! Lo siento por Bob, pero en una reunión física no llegamos con altavoces que tocan música fuerte. ¿Bob no está listo? Lástima. Pídele que se vaya y regrese cuando se haya asegurado de resolver sus problemas. (método con Mumble y Jitsi)

¡No hablar todos al mismo tiempo! Otro calvario de las reuniones remotas: personas que cortan la palabra y que ni siquiera conocemos, personas que tosen, pitidos callejeros que todos escuchan. El principio: el facilitador, al comienzo de la reunión (y durante, si es necesario) nos recuerda que las personas que no hablan deben apagar sus micrófonos. Y que las personas que hablan deben repetir su nombre antes de cada intervención.

En la mayoría de los teléfonos, a menudo hay una función para apagar el micrófono (la mayoría de las veces se encuentra junto al modo “altavoz”). En Mumble, puedes (¡incluso tienes que hacerlo!) utilizar el modo “pulsar para hablar”: puedes configurar una tecla (o una combinación de teclas) en tu teclado para activar este modo de comunicación. Mientras no se presione esta(s) tecla(s), no se transmite ningún sonido (por lo que puedes quejarte silenciosamente ). Al pulsar este botón, se abre el micrófono y la voz se transmitirá a cualquier participante en la sala Mumble. En Jitsi/Framatalk, tienes una opción en la parte inferior de la pantalla que te permite desactivar o reactivar el micrófono con un solo clic. Para pedir la palabra, puedes hacer clic en el icono “Mano” que indicará a todos que deseas hablar.

Somos conscientes de que no es fácil durante las primeras intervenciones, y que hay que esforzarse por aprender, pero realmente vale la pena adaptarse a estas nuevas prácticas.

…Pero asegúrate de que todos puedan expresarse. Dado que los interlocutores no se ven entre ellos, hace falta tener disciplina aquí. Todos los que tengan la palabra, al final de su turno, deben dar unos segundos a sus interlocutores para que se expresen (en particular para que puedan tener tiempo de reactivar su micrófono).

Reunión de audio / audioconferencia

En muchos casos, la imagen no es esencial en absoluto. Lejos de nosotros pensar que no tiene interés, aunque solo sea por la comunicación no verbal, pero ¿realmente hay que hacerse la pregunta antes: necesito ver a mis interlocutores? Además, no difundir imágenes también significa tener la capacidad de enfocarse en algo que no sea la propia imagen. Puedes rascarte la nariz, leer un artículo, bostezar en silencio…

Recordatorios:

• No dudes en usar https://framadate.org para establecer la fecha y hora de la cita previamente
• Unas horas antes de la reunión, notifica a tus personas de contacto en el chat del equipo para recordarles la hora de la reunión y los identificadores
• Para la reunión telefónica, crea un “pad” original (ver + arriba) con la fecha, el título y la agenda de la reunión

¿Menos de 10 personas para reunirse? Usa el buen teléfono de siempre

Se dice, que en la época de WhatsApp o Discord, el teléfono es un poco vieja escuela. Sin embargo, es una herramienta extremadamente eficaz y requiere pocas habilidades técnicas.

Caso de uso: Alicia necesita discutir las estrategias de comunicación del proyecto X. Por supuesto, tiene sus Pads, chat de equipo, etc. Pero aquí, quiere un intercambio de ideas sobre la relevancia de lo que quiere presentar. La reunión está programada para las 11 a.m. con Bob, Carolina, Denis y Juan.

Alrededor de las 9 a.m., Alicia va a https://ovh.com/conferences y reserva una conferencia de audio dejando su dirección de correo electrónico. Recibe casi instantáneamente un correo electrónico que contiene el número de teléfono al que llamar y el ID de inicio de sesión de la conferencia (válido las 24 horas). Luego envía a sus colegas:

• el número de teléfono y el ID de inicio de sesión
• la dirección del Pad de la reunión (consulta “Preparación del Pad de reuniones”)
• recordatorio de la hora de la reunión

Así, a las 11 de la mañana, todo el mundo puede llamar al número de teléfono para hablar entre sí por teléfono y hacer una toma de notas colaborativa en el Pad.

VENTAJAS DEL TELÉFONO

• Todo el mundo sabe cómo funciona un teléfono.
• No hay una puesta en práctica complicada, es un activo real para las personas que se sienten incómodas con la tecnología digital
• Esta solución es a menudo mucho más robusta y resistente que el uso de herramientas en línea (por ejemplo, funciona sin Internet )

DESVENTAJAS DEL TELÉFONO

• Advertencia: lee “preparar y tener éxito en una reunión remota“
• Costo de una llamada telefónica estándar, es decir, la mayoría de las veces gratuita dentro del país, pero de pago si los participantes están en otros países

RECURSOS SOBRE CONFERENCIAS DE AUDIO TELEFÓNICO

• https://ovh.com/conferences
• (probablemente otros, puedes contarnos sobre ellos en el foro)
• ¿Llamada clásica multiparticipante? ¿Soportado en algunos teléfonos?

¿Más de 10 personas? Usar Mumble

Probablemente ya sea una mala idea tener más de 10 participantes. Si es para tomar una decisión, haz una encuesta o utiliza herramientas de construcción de consenso.

Mumble es una alternativa a Discord o TeamSpeak.

Advertencia, esto no es software web: cada participante debe instalar el software cliente antes. Para el correcto funcionamiento de la reunión, se recomienda encarecidamente haberse tomado el tiempo para configurar Mumble de acuerdo a tus necesidades y haber hecho pruebas antes con tus participantes.

Importante: preferiblemente usar la función “Pulsar para hablar” (tu micrófono se cierra automáticamente, excepto cuando presionas una tecla predefinida).

VENTAJAS

• Puede funcionar con un gran número de participantes (100 o más)
• Buena calidad de audio (mejor que el teléfono si respetas las reglas)
• Mumble tiene un chat incorporado (por ejemplo, para copiar un enlace o decir que quieres hablar)
• Posibilidad de grabar la conversación (notifica antes a tus interlocutores que la conversación será grabada)
• Aplicación para Android “Plumble” / aplicación para iPhone también. Esto no te exime de activar el modo “pulsar para hablar” o apagar el micrófono cuando no participas.
• Si todos los participantes tienen práctica con esta herramienta, la reunión puede ser mucho más agradable que una telefónica.

DESVENTAJAS

• Advertencia: lea “preparar y tener éxito en una reunión remota“
• La configuración puede ser a veces complicada para los usuarios que no están acostumbrados al mundo digital (la interfaz es antigua y a veces es difícil de navegar).
• Si los usuarios no han utilizado este tipo de herramientas, es esencial acompañarlos por primera vez antes, de lo contrario se pasará tu reunión resolviendo sus problemas técnicos.

RECURSOS

• Tutorial de Mumble de Framasoft
• El artículo que anuncia el Framasoft Mumble
• Servidor Mumble Framasoft
• Servidor Mumble de ABRIL
• Guía de la wiki de chatons

Video reunión / Videoconferencia

Vídeo: “Las trampas del video en la vida real” © Tripp y Tyler

El mundo libre tiene algunas herramientas para hacer videoconferencias (por ejemplo BigBlueButton u OpenMeeting) y otras para difundir una transmisión de video en vivo de 1 persona a X personas (Opencast, o tal vez pronto PeerTube). Sin embargo, estas herramientas a veces son complejas de instalar (excepto PeerTube, pero no somos muy objetivos ). Una herramienta bastante eficaz se llama JitsiMeet.

Recordemos (de nuevo) que el vídeo no es en absoluto la panacea para una reunión remota. Naturalmente, tendemos a querer reproducir el modelo de una reunión física (no solo para beneficiarnos de la información de comunicación no verbal, sino también por hábito), pero la videoconferencia no solo tiene ventajas:

• técnicamente, a veces es más complicado de configurar (webcam que se bloquea, hardware incompatible, etc.)
• técnicamente puede funcionar mal, y nada es más frustrante que tener que hacer que tu interlocutor repita 5 veces
• como sabemos que los demás pueden vernos, actuamos de manera diferente (además de la atención sobre la reunión, debemos prestar atención a la imagen)
• mayor utilización del ancho de banda = mayor riesgo de bloqueo
• etc.

Sin embargo, una videoconferencia a veces puede ser útil, especialmente cuando se desea crear una conexión humana (por ejemplo, si a una de las personas del equipo no le va bien).

Caso de uso: Alicia y Bob han sabido de una persona que no conocen, Francisca, quiere ayudar con su proyecto X.

• Alicia contacta a Francisca antes para asegurarse de que ya ha utilizado la herramienta JitsiMeet y que tiene el equipo adecuado (normalmente, simplemente un navegador reciente, o la aplicación “JitsiMeet” instalada en el teléfono, es suficiente).
• El día D, 10 minutos antes de la reunión, Alicia va a https://framatalk.org (por ejemplo) y abre una sala de chat (por ejemplo, “proyectoX-reunion-francisca”). Recupera la dirección proporcionada, por ejemplo https://framatalk.org/proyectoX-reunion-francisca y la envía a Bob y Francisca.
• Cada participante puede acceder a la conferencia, después de aceptar que su navegador web pueda acceder temporalmente a su cámara web y micrófono.

Beneficios

• ¡Nada que descargar!
• ¡No se requiere cuenta!
• Posibilidad de agregar una contraseña
• Posibilidad de compartir su pantalla con otros participantes
• Posibilidad de usar un chat integrado
• Posibilidad de usar un botón “Solicitud de palabra”
• Hay aplicaciones para teléfonos inteligentes

Inconvenientes

• JitsiMeet (el software que potencia Framatalk) funciona bien para 2 interlocutores (cara a cara), pero cuantos más interlocutores, menos bien funcionará (no se recomienda para más de 10-15 participantes, aunque puede funcionar y va ampliando posibles participantes).
• Actualmente hay un error identificado con algunas versiones de Firefox, así que prueba el navegador antes.

Recursos

• El sitio web oficial de videoconferencia
• El sitio web oficial del software y la comunidad de Jitsi
• La instancia de Framasoft de Jitsi
• La lista de chatons que proponen una instancia de Jitsi
• La instancia  Jitsi de exo.cat/guifi.net

Consejos y trucos

¡Ahorra ancho de banda! (caudal de tráfico)

¿Por qué ahorrar ancho de banda? El problema fundamental no es realmente la capacidad general de las tuberías de la Internet global (o incluso regional). En general, están bastante bien dimensionadas y deberían ser suficientes durante el período de confinamiento. El problema es más bien “el último kilómetro antes del ordenador”. Si decenas de miles de personas en el mismo lugar descargan una serie en 4G, puedes estar seguro de que la antena telefónica no dará a basto y que la velocidad de Internet se volverá intermitente. Lo mismo para ti, si sois 10 en la misma red WiFi navegando o escuchando música en streaming, podría afectar tu capacidad para hacer una videoconferencia en buenas condiciones.

En resumen, algunas buenas prácticas permiten sobriedad en el uso de la red. Harás un gesto (pequeño) por el planeta, pero sobre todo tendrás la oportunidad de sentirte mucho menos frustrado en tu práctica digital.

En casa, ¿quieres trabajar con música? ¡De acuerdo! ¡Pero evita dejar que Youtube reproduzca una lista de reproducción en una pestaña de tu navegador! Lo mismo para Spotify o Deezer: descarga los álbumes que escuchas con más frecuencia, dejarás ancho de banda disponible para otros usos. Piensa, por qué no, en escuchar la radio o usar CDs o vinilos. En cuanto al video, entendemos que el “Netflix & chill” puede relajarte. Pero como con la música, piensa en sacar tus DVDs (haz una bolsa de intercambios con tus vecinos) o… ¡lee!

Por último, aunque sea menos impactante, evita mantener Facebook abierto todo el día: incluso cuando no lo estés mirando.

https://www.arcep.fr/demarches-et-services/utilisateurs/teletravail-et-connexion-internet.html

Consejos para una reunión Mumble efectiva

• IMPORTANTE: planea activar la opción “pulsar para hablar”antes de unirte a la sala. La opción se activa en “Configurar > Ajustes > Entrada de audio > Transmisión”. A continuación, establece un acceso directo a través de “Configurar > Configuración > Acceso directo”:
• Elige “Pulsar para hablar” en la columna izquierda (“Función”)
• Haz clic en el lado opuesto en la columna derecha (“Acceso directo”), aparece el texto “Pulse un método abreviado de teclado”
• Selecciona la tecla que, siempre y cuando se presione, abrirá tu micrófono y te permitirá ser escuchado. (por ejemplo, la tecla “Ctrl” cerca de la barra espaciadora a menudo se utiliza poco, esta puede ser una buena opción)
• IMPORTANTE: coge unos auriculares(el básico de tu teléfono te irá muy bien), evitará acoples (efecto Larsen) y ecos.
• IMPORTANTE: asegúrate de estar en un entorno lo más silencioso posible.
• Punto técnico: es buena idea deshabilitar la conversión de texto a vozen mumble (= lo que se publica en el chat Mumble es leído por una voz sintética): solo tu lo escucharás: pero 1) tu micrófono puede captar el sonido y enviarlo de vuelta (Larsen), 2) cubre el sonido de otras voces.
• No dudes en conectarte 10 minutos antes, precisamente para tomarte el tiempo para hacer todos los ajustes necesarios y probar en vivo con otros.
• Cuando hables, preséntate (p.ej. “Paco de Pangea: Sí, estoy de acuerdo, y me gustaría añadir que blablabla”: 1) facilita la comprensión y la toma de notas, 2) en “modo de actividad vocal, evita perder el comienzo del contenido”
• Evita cortar la palabra a los demás(es posible, eh, pero gracias por hacerlo con moderación y reflexión)
• Contrapartida del punto anterior: Haz intervenciones cortas y “devuelve” el turno (por ejemplo, “blablablablablablablabla. He terminado.”)
• Presta atención a que todas las personas puedan expresarse (incluso si no eres el facilitador)

Consejos para una videoconferencia efectiva

• Conecta tu micrófono y webcam antes deconectarte a un video (BigBlueButton u otros): si los conectas durante(o incluso después) de la prueba de eco, por ejemplo, no se tendrán en cuenta (seguramente que será el micrófono inaudible de tu ordenador el que se seleccionará)
• Para BigBlueButton, mejor pedir la palabra haciéndolo notar en el chat (diciéndolo claramente o con un símbolo (* por ejemplo)) – JitsiMeet permite expresarlo con un icono «mano levantada»

Acerca de este documento

Licencia

Este documento se publica bajo una licencia Creative Commons BY-SA

Autores

• https://framagit.org/framasoft/teletravail/-/graphs/master, así como personas que han propuesto cambios en el tema dedicado al foro. Traducción y revisión al castellano: Leandro y Paco de Pangea.

The post Notes sobre Teletreball (lliure) appeared first on .

L’Alba Hierro destaca la necessitat de fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

foto: Bruna Cooperativa, sota llicència CC-Atribució-NoComercial-SenseDerivades

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

Alba Hierro
Pam a pam + XES.cat

The post [Xarxeta] La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic appeared first on .

El següent article d’Efraín Foglia relata un procés intern en el si de la xarxa d’infraestructures comunitàries eXO.cat (Barcelona) i guifi.net, diagnostica de manera transparent una falta d’enfocament feminista en un entorn molt masculinitzat i traça des d’aquí deu línies d’acció que pretenen ser un full de ruta per a totes les comunitats i nodes guifi.net d’arreu.

Il·lustració: Efraín Foglia

Fa més de 15 anys que són una realitat en territori català i en altres parts del món els projectes centrats en la construcció d’infraestructures de telecomunicació comunitàries, com guifi.net. Fa més de 10 anys que van néixer associacions sense ànim de lucre com exo.cat que operen a la ciutat de Barcelona. Guifi.net és un projecte de magnitud àmplia i que opera en diversos llocs de l’Estat. L’exo.cat centra la seva pràctica a la capital catalana, comptant amb gairebé 100 persones o entitats associades.

Les dues instàncies esmentades construeixen un model alternatiu per gestionar la Xarxa, són còmplices entre elles, comparteixen voluntariat, objectius i serveis professionals. La idea és la mateixa, construir i gestionar Internet de forma comunitària. Una neix de l’altra.

L’exo.cat, complementàriament a la construcció d’infraestructures obertes de telecomunicació, desenvolupa des de fa temps projectes que vinculen cultura i mitjans de comunicació, com és el cas de la xrcb.cat (Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona), centrada en construir una comunitat de ràdios locals de base cooperativista amb infraestructures descentralitzades. La xrcb.cat és un projecte de base público-comunitària.

És clar que aquestes comunitats comparteixen valors tecno-humanístics lligats a la lluita per la justícia social: equitat, cultura antimonopoli, cooperativisme, qüestionament de l’statu quo d’Internet, i proposen un altre tipus d’economia digital. Si partim d’aquesta base, és urgent analitzar de forma crítica la inclusió en aquestes comunitats dels valors derivats d’“Els principis Feministes d’Internet”.

En els últims 15 anys el món ha canviat molt i part d’aquest canvi és gràcies als moviments feministes. Si ens centrem en l’exo.cat, podem observar que aquesta comunitat opera en un territori ple d’activitat combativa que promulga l’equitat de gènere. El ventall d’iniciatives a Barcelona amb aquest focus és molt ampli i divers. No hi ha pretext per no sumar-se a aquesta acció política. Per tot això, vam començar declarant que ens trobem en l’escenari ideal perquè totes les pràctiques tecno-polítiques assumeixin la seva responsabilitat de cara a la perspectiva feminista.

Cada comunitat de base tecnològica amb ètica social ha de reconèixer que el front de batalla comú es troba en la frase insígnia d’aquesta publicació: “Too much patriarchal techno capitalism will kill you”. I com no volem que ens assassinin, ni morir, cal reforçar els nostres projectes sociopolítics i teixir comunitats.

El Capitalisme és inseparable del patriarcat. L’economia de lliure mercat és extractivista per naturalesa i Internet, sense cap mena de dubte, és una infraestructura capitalista de lliure mercat. L’economia d’Internet no només obeeix a les línies del capitalisme més salvatge, sinó que accelera processos d’inequitat a nivell global. En aquests processos observem com novament es veuen afectades les persones de sempre: dones, gent sense recursos econòmics, persones desplaçades, emigrants, etc. Parlem del sud global que avui dia és capaç de prendre cos, fins i tot, al nord global, a l’interior de les comunitats més fràgils de la seva població. La lluita o la defensa enfront del tecno-capitalisme patriarcal s’ha de donar, sens dubte, de la mà dels moviments feministes que inclouen intrínsecament en el seu kernel els valors dels moviments de programari lliure: coneixement obert, sobirania tecnològica i fortalesa comunitària.

Les comunitats han de passar a l’acció i no només quedar-se en la retòrica ben intencionada. Ser o considerar-se activista implica passar a la praxi des de l’anàlisi i la celebració. Aquest escenari ens exigeix llançar preguntes a les comunitats exo.cat, guifi.net i xrcb.cat:

Què passa amb l’equitat de gènere en aquestes comunitats?

Es fa servir llenguatge inclusiu en la seva comunicació pública i en la privada?

Què s’ha fet concretament per implicar-se en les lluites feministes?

Com es conforma la seva militància?

Quines activitats dins de la seva praxi treballen amb “Els principis Feministes d’Internet”?

La resposta, tot i els matisos, és contundent: no s’ha treballat en la lluita feminista de forma adequada. Com a exemple es pot citar l’informe de Pam a pam que mostra una puntuació remarcablement baixa en l’apartat perspectiva feminista de la eXO.cat. Aquesta diagnosi la podem fer extensible al cas de guifi.net, igualment amb matisos segons el territori. Aquests matisos no són suficients per poder afirmar que s’ha fet alguna cosa contundent. En el cas de la xrcb.cat la situació és diferent ja que és de recent creació i des del seu naixement inclou un ADN inclusiu i amb un perfil marcadament actual en temes de lluites contemporànies. La diagnosi en el cas d’exo.cat i guifi.net és clara i transparent. La sentència ha de ser enèrgica i responsable. En aquest text proposem un exercici per intentar pal·liar aquestes mancances i proposem un decàleg, un full de ruta simple però contundent, per ser presentat davant la comunitat de xarxes lliures de Barcelona.

Passar a l’acció. Decàleg i proposta de reaprenentatge

Enumerarem accions possibles per obrir línies de treball compromeses. Ens centrarem en la exo.cat com a cas d’estudi, que el mes de febrer de 2020 va celebrar la seva assemblea anual. Aquesta cita va ser una bona oportunitat per presentar aquest text.

1. S’han de canviar les normatives en els estatuts fundacionals de l’exo.cat per tal que “Els principis Feministes d’Internet” hi apareguin com una prioritat.
2. Es comprometrà totes les persones integrants de l’associació a conèixer els postulats dels moviments feministes. Per aquest motiu es realitzaran jornades amb especialistes convidades per reforçar aquest coneixement en la comunitat.
3. Es farà obligatori l’ús de llenguatge inclusiu en la comunicació interna (grups de xat, llistes de correus, etc.) i externa, en les activitats de l’associació.
4. Es treballarà per a la inclusió de la perspectiva femenina en l’associació. No es pot, per art de màgia, integrar dones en la comunitat si no s’ha fet això anteriorment. Moltes comunitats d’aquest tipus (de programari lliure, maquinari lliure, etc.) es conformen amb un percentatge molt elevat d’homes. És possible, en canvi, treballar perquè això vagi succeint de forma gradual i paral·lelament anar integrant en les pràctiques quotidianes el reaprenentatge dels valors socials amb perspectiva feminista.
5. S’estendrà el concepte de “bretxa digital” més enllà de la idea clàssica d’”exclusió a la connectivitat”. La bretxa digital s’ha d’entendre com:
   • L’exclusió a la connectivitat a Internet.
   • L’exclusió a la llibertat d’autogestionar les infraestructures en xarxa.
   • L’impediment a participar en una xarxa inclusiva amb mirada social.
   • L’impediment a generar models econòmics propis.
   • L’impediment a gestionar les dades de forma privada i comunitària.
   • L’exclusió al coneixement i decisions en el disseny algorítmic de la xarxa.
6. L’associació es comprometrà a la lluita per pal·liar la bretxa digital no només en territori local, sinó en el territori global, ja que Internet inclou en la seva naturalesa la interconnexió de totes les cultures i pensaments diversos. Aquest és el tipus d’internet que es defensa des de l’autogestió de les telecomunicacions. Per tant, el treball local ha de ser sensible amb el treball de sud global.
7. S’analitzarà l’impacte ecològic del projecte infraestructural per tal de ser conscients de les possibles millores en aquest tema. No pot existir un projecte que intenti pal·liar desigualtats i que al mateix temps estigui generant externalitats negatives per al sistema ecològic local i global.
8. Es prioritzaran els processos de protecció de la privacitat de les persones que integren la comunitat. La privacitat és avui dia un dels camps de batalla de la societat global. L’escenari actual de les comunicacions en xarxa és un camp abonat per a les males praxis en aquest territori. La xarxa de comuns ha de ser un projecte exemplar en aquesta situació de vulnerabilitat enfront de les grans empreses extractives de dades.
9. Es posarà focus en les cures de la comunitat. La comunitat s’ha d’entendre com un organisme social capaç de tenir una mirada humanista. Aquesta mirada ha de posar especial atenció a tenir cura de les persones participants. Una comunitat de cooperació no ha de ser sostenible només pel seu ecosistema econòmic, ha de ser sostenible en les relacions humanes, de suport i de respecte mutu.
10. Es proposarà la interrelació amb noves comunitats del territori que treballin amb una mirada feminista en la seva pràctica habitual. S’haurà de realitzar una trobada cada dos mesos per començar a generar dinàmiques interseccionals que amplifiquin la mirada de la comunitat de xarxes lliures.

Conclusions

La segona dècada del segle ens presenta un rostre limítrof, un rostre amb ombres d’altres temps foscos. En el paisatge ens trobem a les renovades ultradretes basades en el patriarcat més primitiu, al capitalisme més extractiu i perfeccionat, capaç d’acabar amb el nostre hàbitat natural sense vacil·lar, i, d’altra banda, ens trobem a les empreses globals tecnològiques que afinen els seus algoritmes per xuclar tota la sang de bits de la nostra societat en xarxa. No estan deixant espai per respirar. Són una maquinària que només ens genera angoixa, ansietat i sensació de fragilitat. Davant d’aquesta realitat les nostres eines per enfrontar aquests temps són clares: projectes autogestionats, base comunitària, plataformes cooperativistes, sobirania tecnològica, ecologisme radical i, sobretot, cultura feminista.

Des dels projectes com exo.cat, guifi.net no es pot mantenir la immobilitat. S’han de donar passos sòlids cap a l’aliança amb les companyes que treballen per una Internet més justa. Així que, si es proclama que Internet ha de ser oberta, lliure i neutral, en definitiva, és perquè aquesta Internet ha de ser l’oposada a la Internet tecno patriarcal. Cal passar a l’acció: mort al Tecnovampir neocon i vida als Feminismes en xarxa.

Efraín Foglia
exo.cat + guifi.net

The post [Xarxeta] Decàleg per al reaprenentatge de l’equitat social en xarxes comunitàries appeared first on .

Coopdevs planteja en aquest article una breu reflexió que enllaçaria amb el punt 3.1 dels Principis Feministes d’Internet (en català, aquí). A l’article reflexionen sobre les dinàmiques que tenen lloc a grans corporacions digitals i com podem fer-hi front des del cooperativisme.

«Arribarà un moment en què o bé podreu treballar a Google i gaudir del vostre salari astronòmic, o bé podreu comunicar als altres amb orgull on treballeu.»

Aral Balkan

Best places to work

Cada any s’atorguen premis a les millors oficines del món on treballar, Glassdoor Best Places to Work. I és que les empreses que produeixen software seguint el model de Silicon Valley, principalment plataformes digitals, recompensen a les seves treballadores amb jocs, menjar, mobiliari per relaxar-se i tota mena d’activitats lúdiques.

Foto oficines de Google a Sydney (font: foto careers.google.com)

Amb aquesta estratègia les empreses tracten de fer sentir que les persones que hi treballen formen part de l’empresa, que les treballadores són importants i cuidades. Intenten fer-les sentir que els objectius de l’empresa són raonables i transcendents:

“Creem oportunitats al posar el món en marxa”
Uber

Però la treballadora no forma part de la direcció de l’empresa ni li està permès fer crítica. Les persones que treballen a les oficines són sols un recurs escàs. Les condicions econòmiques que s’ofereixen, la flexibilitat horària, els jocs, la comoditat i el “bonrollisme” a l’oficina són sols estratègies per captar i retenir aquest recurs tan preuat.

Foto de HubSpot Cambridge Headquarters (foto by Sandalwood Photo Co.)

Però no ens deixem enganyar, en aquestes empreses manen els accionistes majoritaris, habitualment inversors que sols cerquen un bon retorn econòmic en el repartiment de dividends o en la venda. Així doncs no és d’estranyar que les idees fundacionals d’una empresa que neix amb pocs recursos acabi pervertint-se quan els inversors veuen l’oportunitat d’invertir i les bones intencions acabin sent sols un record del passat.

Quan algunes persones destacades de la indústria de Silicon Valley no poden més amb el càrrec de consciència, sorgeixen moviments crítics com https://humanetech.com/ on es denuncia que les plataformes es milloren per mantenir enganxat al públic, són addictives per disseny. No es té en compte l’impacte negatiu en la població i encara no sabem ben bé com impactarà en el desenvolupament de les persones joves i infants, però es poden preveure conseqüències nefastes.

Així doncs, interessa que les treballadores no es plantegin si el producte que desenvolupen és ètic, addictiu, o si realment aporta algun valor al desenvolupament humà. Importa que les treballadores estiguin ben entretingudes, vagin cada dia a l’oficina amb un somriure, obeeixin i produeixin de la manera més eficaç possible.

Better work in coops

I què hi podem fer? El cooperativisme com a alternativa productiva al model imperant és la lluita de David contra Goliat. El cooperativisme es basa en la democratització de la propietat i les decisions empresarials, així doncs totes les treballadores d’una cooperativa ens hem de preguntar què estem fent i com ho estem fent, alhora hem de sobreviure en un entorn molt competitiu. Ens podem cuidar com a treballadores i alhora sobreviure en aquest entorn? Bona pregunta per a totes les cooperatives que ho intentem.

Inclús quan les plataformes digitals tenen com a finalitat la compra/venda de treball com és el cas d’Airbnb o Glovo sorgeixen alternatives cooperatives anomenades “cooperativisme de plataforma” com Fairbnb i Mensakas que tracten de pal·liar la gran precarietat que generen les grans plataformes.

El cooperativisme ve de lluny però s’adapta als nous temps i segueix sent vigent en tant que empodera a les treballadores. No podrem oferir tantes comoditats per les nostres treballadores com les grans corporacions, però sí donar-nos l’oportunitat de fer-nos responsables i aportar el millor de nosaltres mateixes a una causa en comú.

El model capitalista liberal produeix empreses que competeixen per fer-se amb tot un mercat i quan l’aconsegueixen segueixen per aconseguir altres mercats. Les empreses tracten fer-se grans i quedar-s’ho tot, o bé fer-se grans i ser comprades per altres empreses que volen quedar-s’ho tot. Un estrany joc que acaba produint grans desigualtats.

En aquesta lluita per la supremacia de les empreses estan les treballadores, que tendeixen a ser substituïdes per màquines quan és possible fer-ho. Potser les darreres persones en ser substituïdes seran les enginyeres i les programadores de les màquines, però mentre siguin necessàries són la gallina d’ous d’or i les empreses estan obligades a cuidar-les.

No és gens fàcil fer front a aquest imperialisme de grans corporacions digitals des del cooperativisme, però intentar-ho és un gest de responsabilitat cap a nosaltres i cap al món que volem construir.

Vine a treballar al cooperativisme, enforteix l’economia solidària!

Pam a pam: Selecciona sector “Tecnologia i electrònica” i trobaràs forces entitats dedicades a la tecnologia des de l’economia solidària

CoTech: Un inspirador exemple d’intercooperació. Xarxa de cooperatives tecnològiques a UK

Fact[tic]: Un altre exemple de federació de cooperatives del sector tecnològic a l’Argentina

Autor
Sergi Alonso, soci fundador de Coopdevs.org

The post [Xarxeta] Cuidar-nos com a cooperativistes appeared first on .

El cablejat deu estar a rebentar de paquets circulant… no voldriem pas que algú consideri necessari ampliar encara més la infrastructura (això, el cablejat, els servidors 24/365…), alterant i perjudicant encara més l’ecosistema. La xarxa no té capacitat il·limitada i l’entreniment digital consumeix recursos materials i energètics.

Que no en tenim prou? El terme ‘coronavirus’ ha substituït el d’’emergència climàtica’ i el d’’escalfament global’ als titulars, però no per això hem d’oblidar-nos que estem en un planeta finit. Pangea ens ho agrairà, i ara no parlem del sistema tecnològic que dia a dia cuidem des de la nostra associació, sinó de cuidar entre totes l’ecosistema global que manté la vida.

Podriem moderar el nostre accés a internet? Què podem fer?

Uns quants consells de la gent de Pangea: estirem, fem estiraments, ioga o qualsevol exercici a casa, aprenem a fer ganxet, puzzles, parlem amb veïns i veïnes per la finestra, fem neteja de mails i seleccionem per regalar o reciclar tot allò que no necessitem de casa, llegim llibres, molts, més, reparem tot allò que mai poguérem reparar, mirem el cel des de la finestra i cerquem els tres planetes que avui podrem veure-hi!…

Menys pantalla i més salut!

“Squid Tree Yarn Bomb” by LornaWatt is licensed under CC BY-NC-ND 2.0

The post Menys pantalla i més salut! appeared first on .

En aquest article membres de la cooperativa femProcomuns qüestionen des d’una mirada feminista quines dinàmiques patriarcals segueixen aplicant en la seva pràctica els col.lectius que treballen en procomuns digitals, concretament l’enaltiment d’un lideratge individual que eclipsa l’esforç col.lectiu que sempre hi ha darrere qualsevol fita tecnològica. Invoquen d’aquesta manera el principi feminista d’internet segons el qual hem de treballar “per crear formes alternatives de poder econòmic basades en principis de cooperació, solidaritat, béns comuns, sostenibilitat ambiental i obertura”, així com també dos dels principis relacionats amb la participació i segons els quals cal “desafiar els espais i processos patriarcals que controlen la governança d’internet” i donar continuïtat a “la nostra resistència (feminista) en altres espais, tant públics com privats.”

“Les històries són de tots. Pertanyen a la comunitat… [···] Urgeixen les narracions obertes i corals”
Wu Ming (2002)

Jericó Delayah CC-by-sa 3.0 Wikimedia Commons. Retrat de 4 “pares” del coneixement i el programari lliures fets calcant fotos amb llicències lliures de Richard Stallman (LeCourrier RMR CC-by-sa), Linus Torvalds (LINUXMAG.com CC-by-sa), Lawrence Lessig (Joi CC-by) i Jimmy Wales (Manuel Archain CC-by-sa). Els dibuixos, com a obra derivada de les fotos, fan servir una llicència compatible amb la d’aquestes.

Steve Jobs (Apple), Bill Gates (Microsoft), el duo Serguei Brin i Larry Page (Alphabet, Google), Jeff Bezos (Amazon), Mark Zuckerberg (Facebook) són homes blancs, que es presenten com a triomfadors, que han edificat corporacions poderoses i estan (o han estat en el cas de Jobs) als primers llocs de la llista de persones més riques del món, l’1% de l’1%. D’ells hi ha relats heroics d’emprenedoria, innovació, competitivitat, audàcia. També hi ha contra-relats de maldat, avarícia, afany de poder, oligopoli (quan no monopoli), de “tancament dels camps” digital, explotació, enginyeria financera.

Enfront seu hi ha Prometeus i Robin Hoods. Larry Roberts, Vinton Cerf i Robert Kahn (els Pares d’Internet, van crear el model i els protocols d’internet, que van deixar al domini públic), Richard Stallman (GNU, va hackejar la propietat intel·lectual per crear les llicències lliures per al software), Lawrence Lessig (Creative Commons, va defensar la cultura lliure i va aportar llicències per obrir els drets de qualsevol obra cultural), Linus Torvalds (Linux, a partir del projecte GNU va crear un sistema operatiu lliure), Tim Berners Lee (World Wide Web, va crear un sistema d’hipertext base d’una xarxa navegable de continguts i serveis a internet i va alliberar-ne els formats i protocols), Brewster Kahle (Internet Archive, va crear un gran projecte de preservació de continguts i coneixement), Jimmy Wales (Wikipedia, va crear l’enciclopèdia lliure per portar el coneixement a tota la humanitat), Mark Shuttleworth (Canonical, Ubuntu, va facilitar l’ús i la instal·lació de Linux amb una distribució més assequible), Julian Assange (Wikileaks, màrtir de la lluita contra els baixos fons del poder estatal, va obrir una gran quantitat d’informació ocultada), Edward Snowden (va destapar l’espionatge massiu contra la privacitat personal).

Aquests són «els nostres patriarques», de nou homes blancs, lluitadors, audaços també. Però en el seu cas els veiem com a portadors d’instruments d’emancipació, són els nostres Jedi, capaços d’enfrontar-se a les forces del mal. També d’ells, en fem un relat heroic, que exalta el geni individual per sobre de les col·laboracions i l’enxarxament, que realça l’èpica del combat i del regal emancipador que ens ofereixen, per sobre dels aspectes relacionals, comunitaris i d’aventura col·lectiva, les contradiccions i les misèries.

Ens costa escapar del marc mental patriarcal dels “herois i malvats”, ens costa construir un relat menys maniqueu i més ric en matisos, que doni visibilitat a les interaccions, les xarxes relacionals, el flux d’idees o les tensions entre múltiples interessos i imaginaris. Ens falten les narracions obertes i corals que reclamaven Wu Ming al 2002⁽¹⁾, que ens marquen un horitzó cap al qual treballar.

Els relats construeixen realitats. La figura de l’Heroi Emancipador crea l’imaginari d’un lideratge individual necessari, capdavanter i guia. Sigui quin sigui el gènere de qui l’encarni, el model poc canvia. També tenim heroïnes, figures femenines, que contraposem a l’imaginari androcèntric, contrarestant-lo, però alhora legitimant-lo. Dones que ocupen (o han ocupat) càrrecs de direcció, com Sheryl Sandbert, directora operativa de Facebook; Susan Wojcicki, CEO de Youtube; o Ginni Rometty, CEO de IBM. També a Espanya, empreses com Google, Facebook, Microsoft, HP o Linkedin, tenen dones directives, i això se suposa que ens ha de tranquil·litzar perquè és el principi d’un canvi, la “revolució femenina” està passant, ens diuen.

Segons el planejat, aquestes dones directives es convertiran en referents d’altres dones més joves, que es formaran pensant que elles també poden aspirar a ocupar alts càrrecs. Elles també, se suposa, que es van guiar per les “mares” o les “pioneres”: Ada Lovelace (1843), coneguda com a mare de la programació, dissenyadora de la màquina analítica mecànica capaç de calcular funcions algebraiques; Hedy Lamarr, co-inventora d’un sistema de comunicació secreta; Grace Murray Hopper, Amazing Grace, que va popularitzar la idea d’una màquina independent dels llenguatges de programació i va portar al desenvolupament del llenguate COBOL; o Radia Perlman, creadora de programari i enginyera de xarxes, coneguda com la Mare d’internet. Hem de pensar que les grans corporacions han entès el mandat feminista i estan ara en aquesta línia. Segons la revista Wired⁽²⁾, empreses com Facebook, Google, Microsoft i Apple van publicar el seu primer informe de diversitat el 2014 que va revelar que tenien equips homogenis, d’homes blancs o asiàtics, amb un 30% de dones, i fins a un 15% en càrrecs específicament tecnològics. Quatre anys més tard, l’informe de 2018, revelava una millora d’un sol punt percentual.

Amb excepcions, és clar, el discurs dels referents només serveix per mantenir l’statu quo, perpetrar estructures de poder capitalistes i de dominació, promovent que algunes dones substitueixin els homes en els seus càrrecs i posicions de decisió, n’adoptin les maneres, sotmetent (i a vegades explotant) altres dones i altres homes, fent-les dependents i sotmeses. Per canviar de veritat les coses, cal anar més enllà de la pose, trencar aquestes estructures de poder, treballar d’una manera més transversal, recuperar models de co-creació, fer projectes inclusius des de la seva concepció. Encaixar referents femenins en un model de relat patriarcal només ens porta a justificar-lo i reproduir-lo. Reproduir estructures jeràrquiques de poder, posant els “líders” en una posició prominent.

En les darreres dècades el programari, la cultura i el coneixement lliures han generat formes de producció “entre iguals”, que no es basen en les clàssiques estructures jeràrquiques empresarials de cadena de comandament. En aquests models de producció, les tasques i responsabilitats no es defineixen de dalt a baix sinó en dinàmiques col·laboratives que responen millor al que cadascú pot aportar i l’assumpció de tasques se sol fer de forma voluntària en funció d’interessos i capacitats personals. Els projectes tecnològics sota aquesta forma de producció aparentment més horitzontal i inclusiva tenen un fort biaix de gènere. En el programari lliure només un 3% són dones, segons l’Open Source Survey (2017). Això ens fa pensar que aquestes dinàmiques no s’escapen d’un imaginari patriarcal i individualista d’aquella persona educada com a «home» que se sent empoderat per assumir tasques en un entorn entre iguals. Però sobretot aquests entorns col·laboratius es veuen sotmesos a un marc que segueix buscant el relat patriarcal de l’heroi audaç. Ens trobem amb la paradoxa que per explicar uns processos que s’han fet col·lectivament i gràcies a la riquesa creativa de la col·laboració ho fem a través d’històries d’exaltació de l’heroisme individual. I així, és el líder o la líder del projecte qui té el rol prominent en conferències i trobades, qui firma els articles de divulgació, qui apareix a la fotografia i al titular dels mitjans de comunicació, de qui s’espera la intervenció de qualitat en les reunions, intervenció sobre la qual la resta de l’equip se situa.

Estem condicionats per la cultura, hem après a viure en entorns jeràrquics, sexistes i racistes i n’hem fet un hàbit, des dels rols familiars, passant per l’organització de les escoles, les universitats i els entorns de treball. Desarticular aquestes dinàmiques només es pot fer sent-ne conscients i produint una contracultura. Evitant l’exaltació dels lideratges, fent rotativa la representació, visibilitzant i repartint les tasques de cures i el treball assistencial, construint relacions de confiança, introduint metodologies que facin aflorar la diversitat de les aportacions, reflexionant sobre les posicions de poder emergents, fent-les visibles, i acordant normes i límits explícits. Reconèixer i celebrar les nostres millors qualitats, fent equips de treball més generosos, respectuosos, confiats i valents, que es coneixen, passen temps junts i interactuen, com expliquen els companys de la iniciativa The Hum, amb la seva Guia Pràctica per a Organitzacions Descentralitzades, entenent que la pertinença és el veritable poder. Cal que prenguem consciència que és el fet que en un projecte o en un equip hi hagi cada una de les persones que el formen (i els aprenentatges que han rebut d’altres abans) i la manera com es relacionen, el que fan que aquell projecte o aquell equip sigui el que és. Per descomptat tot això no és senzill en un context on domina un altre model, per això ens cal fer un esforç conscient, si volem construir models alternatius.

La professora i investigadora Janet Abatte, en la introducció al seu llibre «Inventing the Internet» (2000)⁽³⁾ declara una intenció que seria convenient generalitzar quan fem el relat de com es desenvolupen els projectes tecnològics o culturals, ja que el relat que en fem també modelarà l’evolució del projecte:

“En explicar la història d’Internet, també intento omplir un buit en el relat històric de la informàtica. Bona part de la literatura sobre la història de la informàtica s’ha centrat en canvis en el maquinari, en els èxits dels inventors individuals o en les estratègies d’empreses comercials o altres institucions. Relativament pocs autors han mirat la configuració social de les comunicacions informàtiques”.

Si fem una narrativa que posi el focus en el fet relacional, en lloc de posar-lo en el geni individual, ja estarem deconstruint aquest model de relat patriarcal, no buscarem “els nostres patriarques” (o les “matriarques” substitutòries) i podrem construir els nostres mites sobre bases més corals. Aquest canvi en la narrativa segurament ens servirà també per transformar les nostres maneres d’organitzar-nos, de governar-nos, de viure o de ser.

Mònica Garriga i David Gómez
femProcomuns.coop · teixidora.net
CC-by-sa 3.0 + PPL 2020

Notes

1.Wu Ming (2002) Esta revolución no tiene rostro. Editorial Acuarela.

2.Victoria Turk (2019) «Here’s how Facebook and Google can really tackle gender inequality» Wired https://www.wired.co.uk/article/international-womens-day-2019-google-facebook-apple

3.Janet Abbate (2000) «Inventing the Internet». MIT press. «In telling the story of the Internet, I also try to fill a gap in historical writing about computers. Much of the literature on the history of computing has focused on changes in hardware, on the achievements of individual inventors, or on the strategies of commercial firms or other institutions. Relatively few authors have looked at the social shaping of computer communications.». Les negretes són nostres.

The post [Xarxeta] Els ‘nostres’ patriarques appeared first on .

Què entenem per una internet feminista? Quan llegim sobre el feminisme a la xarxa, sovint fa referència a la violència en línia, la privacitat i l’assetjament i el masclisme en ella. Sense treure ni una mica d’importància a aquests temes, nosaltres creiem necessari posar l’accent en una altra part que a vegades sembla donar-se per entesa: l’accés a Internet, a la informació rellevant i a l’ús de la Tecnologia.

Semblem oblidar amb freqüència que, a l’igual que en altres aspectes “menys digitals” de la vida en els quals és evident que dones, persones queer, dissidents de gènere i cossos diversos tenim menys oportunitats d’accés, aprenentatge, promoció etc…, la tecnologia posseeix també el seu propi biaix, i les seves pròpies barreres que cal esfondrar.

Posar sobre la taula, visibilitzar en definitiva aquestes barreres pel que fa a l’accés a les TIC ajudarà a combatre-les, ja que allò que no és nomenat, no existeix.

Figura 1: Imatge de Tobias Buckdahn. Llicència CC BY-SA. Obtinguda de https://gitlab.com/swisode/website/blob/primary/themes/quark-child/images/fediverse.svg

Quantes hores al dia passes davant d’una pantalla? Si ets com nosaltres segur que moltes. La tecnologia forma part de les nostres vides, cada dia en major mesura, tant que la nostra relació amb el món es veu mediada per ella. Curiosament, poques vegades ens qüestionem els aspectes materials de la mateixa (com es desenvolupa? ¿Als interessos de qui obeeix? ¿A qui deixa fora?) I ens deixem portar pel corrent del progrés.

Aquest progrés es basa en l’espoliació dels recursos materials de països en conflicte⁽¹⁾, en la generació de tones d’escombraries, en l’explotació de milers de persones i en l’extracció massiva de dades. Tot això, controlat per un grapat d’empreses.

Vist aquest panorama desolador i abans que et desfacis de tots els teus aparells tecnològics i et vagis a viure a la muntanya, una nota: no estem davant d’un problema individual sinó col·lectiu. Culpabilitzar-nos ens paralitza; juntes, en canvi, avancem. Així les coses, et proposem un pla de desintoxicació en tres aspectes: maquinari (hardware), programari (software) i comunicacions.

Maquinari: limitem els residus i l’explotació

És el suport físic de la nostra informació i, ja sigui en forma de mòbil, ordinador o andròmina electrònica genèrica, es produeix en condicions d’explotació⁽²⁾, vulnera el nostre dret a reparar-lo⁽³⁾ i acaba en un abocador en algun país del Sud. És fugaç per forçar-nos a consumir i que la màquina segueixi funcionant.

Això ens porta a la conclusió de que el trasto més ecològic serà sempre aquell que ja tens⁽⁴⁾: ja està fabricat i no força la gestió dels residus que genera canviar-lo. Abans de canviar-lo, prova a allargar la seva vida útil i, si no és possible, lliura’l en establiments on puguin recuperar-lo. Cerca aparells durables, amb possibilitat de reparació i la fabricació dels quals sigui ètica.

Programari: respectem els drets humans

Un maquinari respectuós amb el medi ambient i la dignitat de les persones es mereix un programari que respecti els drets humans. Per això ha de complir un seguit de característiques⁽⁵⁾:

• Programari lliure: garantitza la llibertat d’usar el programa, d’estudiar-lo per veure com funciona i millorar-lo per adaptar-lo a les nostres necessitats, de distribuir còpies i de millorar-lo i publicar aquestes millores per tal que la comunitat se’n beneficïi. Ofereix confiança i fiabilitat, ja que podem estudiar els seus budells i detectar-hi errors. Sabem que un programari és lliure perquè el seu codi es publica sota llicències⁽⁶⁾ com la GPL o la MIT, que compleixen les quatre llibertats abans esmentades.
• Privat: no recull cap informació sobre les persones que l’usen. Encripta les nostres dades per tal que ningú no hi pugui accedir.
• Descentralitzat: ens permet guardar les nostres pròpies dades i que no estiguin en un únic lloc. Evita la censura i els atacs a la llibertat d’expressió⁽⁷⁾.
• Interoperable: usa estandards oberts, cosa que afavoreix la gestió local i la sobirania dels pobles⁽⁸⁾. No ens reclou en una plataforma i ens ajuda a crear comunitat.
• Accessible i inclusiu: no discrimina a ningú per les seves habilitats, gènere, raça, llengua o país d’origen.
• Sostenible: no consumeix recursos, ni econòmics ni naturals, innecessàriament.

Et diríem que et passis ja mateix a GNU/Linux i utilitzis només programari lliure, però sabem que no és realista. No perquè GNU/Linux sigui més difícil d’usar (no ho és, simplement no t’amaga la seva complexitat) o perquè no et sigui possible realitzar les teves tasques només amb software lliure (el principal problema del programari lliure no és que no hi hagi opcions sinó que hi ha massa opcions), sinó perquè has de viure. Canviar tot de cop et frustrarà.

Pots començar pensant si necessites tots aquells programes i aplicacions, que segurament no. Després, pots escollir-ne un i provar de substituir-lo per una alternativa lliure. Si repeteixes aquest cicle un cop t’hagis manegat amb el nou programa, la transició no serà traumàtica, t’empoderarà i, a poc a poc, aniràs alliberant-te. Són bones opcions inicials, per exemple, el navegador Firefox, el conjunt de programes d’ofimàtica Libre Office o el reproductor multimèdia VLC: són molt similars als seus equivalents privatius, i són estables i eficaços.

Si a més vols donar el pas i venir-te a GNU/Linux, elementaryOS, Linux Mint, Lubuntu o, fins i tot, Manjaro, són distribucions lleugeres i amigables, tot i que n’hi ha moltes més. Una arrencada dual et pot ajudar al principi: podràs seguir utilitzant els programes que no siguin compatibles amb el teu flamant sistema operatiu lliure mentre n’aprens.

El més important és que no tinguis por de malmetre res: hem vingut a jugar.

Comunicacions i xarxes: no més mediació algorítmica i extracció de dades

Actualment la major part de la nostra comunicació es duu a terme a través de la tecnologia, sigui mitjançant correus electrònics i serveis de missatgeria o mitjançant les xarxes socials. La gran majoria d’aquests serveis pertanyen a empreses amb un model de negoci basat en el tràfic de les nostres dades i que ens manipulen i utilitzen com a mà d’obra gratuïta per entrenar inteligències artificials⁽⁹⁾.

De la mateixa manera que no hauriem dependre d’una transnacional per alimentar-nos, tampoc hauriem de dependre’n d’una per comunicar-nos. Pots començar el teu alliberament obrint un compte de correu en un servei basat en programari lliure com, per exemple, ProtonMail, Disroot, RiseUp o Pangea. Aquests últims proporcionen eines de comunicació per a col.lectius que treballen per crear un canvi social.

Com a opcions de missatgeria instantània tens, entre d’altres, XMPP, Matrix i Tox. Els dos primers són serveis descentralitzats, i per això hauràs d’escollir on vols obrir el teu compte⁽¹⁰⁾. Això pot semblar-te estrany d’inici però el correu electrònic funciona també així: escollir un proveïdor no t’impedeix comunicar-te amb les persones que n’han triat un altre. Tox és un servei peer to peer, és a dir, la comunicació es duu a terme directament entre dues persones. Per descomptat, hi ha aplicacions per a mòbil i ordinador per a tots ells.

També t’animem a que migris a les xarxes lliures o Fedivers⁽¹¹⁾, el conjunt de xarxes socials lliures que federen, és a dir, que parlen entre sí gràcies a diversos protocols oberts. Es basen en programari lliure i, en ser descentralitzades, garanteixen la seguretat de la xarxa (si cau un node no cau la xarxa), la seva neutralitat (no depenem de les decisions i interessos d’una única companyia) i la sobirania sobre la infrastructura (podem muntar el nostre propi node de manera que sabem on estan les nostres dades i què se’n fa amb elles).

Tot i que la seva pròpia implementació afavoreix la comunicació front als comportaments abusius i narcissistes⁽¹²⁾, per les seves opcions de privacitat, el major número de caracters o la possibilitat d’ocultar el número de persones seguidores, no s’ha d’oblidar que n’hem de fer un ús racional.

El futur: fem-nos preguntes

No hem d’oblidar que la tecnologia del futur serà com vulguem que sigui: si donem suport i financem col.lectivament tecnologies sostenibles que respectin els nostres drets, que siguin nostres, aquestes seran les que perdurin. Per aquest motiu parem-nos a pensar i a preguntar-nos quin món volem construir. Moltes de nosaltres hem viscut sense estar perpètuament connectades, per què ho necessitem ara? Què passa amb el cost ecològic⁽¹³⁾ que això comporta? No estem donant massa poder a unes poques empreses?

En definitiva, quin futur volem?

Més informació i recursos

«Repositori d’einer lliures» http://xes.cat/repositori-eines-lliures
«Ethical.net: Make ethical the new normal» https://ethical.net/
«Switching software: ethical, easy-to-use and privacy-conscious alternatives» https://switching.software/
«Privacy tools» https://www.privacytools.io/
«No More Google: Privacy-friendly alternatives to Google that don’t track you» https://nomoregoogle.com/
«Framasoft: Changer le monde, un octet à la fois» https://framasoft.org/
«Komun: Herramientas para seres socialmente iguales, humanamente diferentes y totalmente libres» https://komun.org/

Notes

1 Alboan, «Tecnología libre de conflicto». Disponible a: https://www.tecnologialibredeconflicto.org [Accedit el 19-01-2020]

2 Per exemple, es mostra el procés de fabricació de l’iPhone a Tricontinental,«La tasa de explotación: El caso del iPhone». Disponible a: https://www.thetricontinental.org/es/la-tasa-de-explotacion-el-caso-del-iphone/ [Accedit el 19-01-2020]

3 Més informació a «Post Apocalipsis Nau #15 Datacenters, coltán y esclavitud: otra cara de la red». Disponible a: https://www.elsaltodiario.com/post-apocalipsis-nau/podcast-post-apocalipsis-nau-15-datacenters-coltan-y-esclavos-otra-cara-de-la-red [Accedit el 19-01-2020]

4 Josh Lepawsky, «Almost everything you know about e-waste is wrong», The Conversation. Disponible a: https://theconversation.com/almost-everything-you-know-about-e-waste-is-wrong-93904 [Accedit el 19-01-2020]

5 Pot trobar-se una explicació més extensa a Laura Kalbag, «People might actually use this». Disponible a: https://noti.st/laurakalbag/Ot8Mx4/people-might-actually-use-this [Accedit el 19-01-2020]

6 Les llicències solen ser complexes d’entendre, hi ha versions simplificades d’elles (en anglès) en TLDR Legal, «Software Licenses in Plain English». Disponible a: https://tldrlegal.com/ [Accedit el 19-01-2020]

7 Més informació sobre els atacs a la llibertat d’expressió amb mediació tecnològica en el context de les protestes a Llatinoamèrica a Florencia Goldsman, «¿Qué cosas suceden con el apagón? Experiencias de registro de censura en Latinoamérica», Dominemos la tecnología. Disponible a: https://www.takebackthetech.net/es/blog/%C2%BFqu%C3%A9-cosas-suceden-con-el-apag%C3%B3n-experiencias-de-registro-de-censura-en-latinoam%C3%A9rica [Accedit el 19-01-2020]

8 Es pot trobar una anàlisi sobre la dependència tecnològica a Carlos Ruiz, «El problema de la dependencia tecnológica entre los países. Una visión crítica del asunto», Niboë. Disponible a: https://niboe.info/blog/problema-de-la-dependencia-tecnologica/ [Accedit el 19-01-2020]

9 Per comprendre d’on ve aquest interès per les dades, no està de més seguir la pista dels diners. Podeu començar llegint Ekaitz Cancela, «¿De quién son las redes sociales?», La Marea. Disponible a: https://www.lamarea.com/2019/11/04/de-quien-son-las-redes-sociales/ [Accedit el 22-01-2020]

10 Podeu consultar la llista d’instàncies de XMPP a https://list.jabber.at/ i una llista de servidors per a nouvingudes a Matrix a https://www.hello-matrix.net/public_servers.php

11 Es mostra el conjunt de les xarxes lliures i la seva intercomunicació a https://fediverse.party [Accedit el 19-01-2020]

12 Més informació sobre comportaments narcissistes dins les xarxes privatives a Aurora Gómez Delgado, «Instagram en el Espejo: Narcisismo, Autoestima y Selfies», Corio Psicología. Disponible a: https://corio.es/2019/12/19/instagram-en-el-espejo-narcisismo-autoestima-y-selfies/ [Accedit el 19-01-2020]

13 Per ampliar la informació sobre la despesa energètica d’Internet us podeu remetre a Izaro Basurko, «Interneten energia beharrak». Disponible a: https://izaroblog.com/2020/01/16/interneten-energia-beharrak/

The post [Xarxeta] Apropiem-nos de la tecnologia: per una tecnologia lliure i ètica appeared first on .

• Nextcloud us facilita allotjament al núvol, programari col·laboratiu d’oficina (editor de textos, fulls de càlcul i presentacions), calendaris sincronitzables o eines per a la gestió col·laborativa de projectes. En realitat ofereix moltes més funcionalitats, com per exemple una extensió per a Thunderbird per a l’enviament per mail de fitxers molt grans (via enllaç), però us n’expliquem aquelles que hi tenim instal·lades al nostre servidor.

[ DESCARREGA LA GUIA NEXTCLOUD ]

• Mailtrain us permet l’enviament de butlletins i la gestió de llistes de distribució, per a no tenir problemes amb els enviaments massius. Permet crear diverses llistes i fins i tot segments, així com també personalitzar les teves pròpies plantilles i campanyes (el que seria cada butlletí) amb una interfície de maquetació gràfica i senzilla d’usar. Potser no serà tan “cool” com el mailchimp, però no et roba les dades.

[ DESCARREGA LA GUIA MAILTRAIN ]

• Webalizer és un complement per obtenir estadístiques per al vostre web. I com sabem que interpretar certes dades de vegades no és gens senzill, us ho expliquem una micona

[ DESCARREGA LA GUIA WEBALIZER ]

Tot són eines de programari lliure (que no vol dir gratis sinó lliures o de codi obert) que hem escollit com a alternatives a programaris privatius com els famosos drive o google docs, icloud, dropbox, mailchimp, google analytics… No regalis les teves dades a cap multinacional! No li facis el llit al capitalisme més atroç!

Escollint alternatives el més ètiques possible (ningú no és perfecte) no només evites seguir nodrint la màquina del capitalisme (si no no hi ha qui la pari) sinó que a més ajudes a fer més fortes i competitives les alternatives compromeses amb el coneixement lliure, la sostenibilitat de la vida i el benestar equitatiu de les persones.

Per suposat, si teniu cap dubte o suggerència, si trobeu a faltar coses a les guies o localitzeu algun error, o senzillament si ens voleu dir què us semblen, els vostres comentaris seran benvinguts!

Us recomanem mirar també el repositori d’eines lliures que es va currar la comissió de Procomuns de la XES, fent clic aquí.

I us demanariem que ens ajudeu a difondre els valors del programari lliure de la manera més divertida, compartint a les vostres xarxes amb els hashtags #einesLliurESS i #NoSiguisGAFAM els fabulosos memes de la campanya #NoSiguisGAFAM (GAFAM=Google+Amazon+Facebook+Apple+Microsoft… Mordor, vaja). Els podeu veure i descarregar fent clic aquí.

Si, a més, voleu fer el pas a Linux en algun ordinador del vostre equip, recordeu que la gent de Colectic us ajuda a fer-ho i a no morir en l’intent un cop instal·lat! Feu clic per més info del projecte Passa’t al FLOSS

The post T’ajudem a teletreballar appeared first on .

Traducció al català dels principis feministes d’internet promoguts des de l’Imagine a Feminist Internet meeting de la xarxa APC
Font: https://feministinternet.org/sites/default/files/Principios_feministas_para_internetv2-0.pdf

#imaginainternetfeminista #feministinternet #internetfeminista #digitalfeminism

Preàmbul

Una internet feminista té com a objectiu treballar per donar poder a més dones i persones queer -en tota la nostra diversitat- per gaudir plenament dels nostres drets, participar en el plaer i el joc i desmantellar el patriarcat. Això integra les nostres diferents realitats, contextos i especificitats -incloent edat, discapacitats, sexualitats, identitats i expressions de gènere, posició socioeconòmica, creences polítiques i religioses, orígens ètnics i marcadors racials. Els següents principis clau són fonamentals per assolir una internet feminista.

1. Accés

1.1 Accés a Internet

Una internet feminista comença en possibilitar que més dones i persones queer puguin gaudir d’un accés universal, satisfactori, accessible, sense condicions, obert, significatiu i igualitari a internet.

1.2 Accés a la informació

Donem suport i protegim l’accés sense restriccions a informació rellevant per a les dones i persones queer, en particular informació sobre temes de salut i drets sexuals i reproductius, plaer, avortament segur, accés a la justícia i temes LGBTIQ. Això inclou diversitat d’idiomes, habilitats, interessos i contextos.

1.3 Ús de tecnologia

Les dones i les persones queer tenen dret a codificar, dissenyar, adaptar i utilitzar les TIC de manera crítica i sostenible, i recuperar la tecnologia com una plataforma per a la creativitat i l’expressió, així com per desafiar les cultures del sexisme i la discriminació en tots els espais.

2. Moviments i participació pública

2.1 Resistències

Internet és un espai on les normes socials es negocien, es desenvolupen i s’imposen, sovint com a extensió d’altres espais modelats pel patriarcat i la heteronormativitat. La nostra lluita per una internet feminista és la continuació de la nostra resistència en altres espais, tant públics com privats.

2.2 Espai transformador

Internet és un espai polític transformador. Facilita el sorgiment de noves formes de ciutadania que permeten a les persones reivindicar, construir i expressar la seva individualitat, els seus gèneres i sexualitats. Això inclou connectar-se entre territoris, exigir rendició de comptes i transparència, i crear oportunitats per al creixement sostenible del moviment feminista.

2.3 Presa de decisions en la governança d’internet

Estem a favor de desafiar els espais i processos patriarcals que controlen la governança d’internet, i d’incloure a més feministes i persones queer en la presa de decisions. Volem democratitzar la formulació de polítiques que afecten a internet així com dispersar la propietat i el poder a les xarxes globals i locals.

3. Economia

3.1 Economies alternatives

Tenim el compromís de qüestionar la lògica capitalista que empeny a la tecnologia cap a una major privatització, lucre i control corporatiu. Treballem per crear formes alternatives de poder econòmic basades en principis de cooperació, solidaritat, béns comuns, sostenibilitat ambiental i obertura.
3.2 Per a la nostra pràctica és essencial promoure, difondre i compartir coneixement sobre l’ús d’aquestes eines.

4. Expressió

4.1 Amplificació del discurs feminista

Reivindiquem el poder amplificador d’internet en relació a les narratives sobre les realitats que viuen les dones. Cal resistir contra la dreta religiosa, a l’igual que altres forces extremistes i contra l’estat, quan aquests monopolitzen la moralitat, silencien les veus feministes i persegueixen als que defensen els drets humans de les dones.

4.2 Llibertat d’expressió

Defensem el dret a expressar-nos sexualment com una qüestió de llibertat d’expressió i de no menys importància que l’expressió política o religiosa. Ens oposem radicalment a tot esforç per part d’actors estatals i no estatals de controlar, vigilar, regular i restringir l’expressió feminista queer a internet a través de tecnologia, legislació o violència. Afirmem que això forma part d’un projecte polític més ampli de vigilància moral, censura i discriminació jeràrquica de la ciutadania i els seus drets.

4.3 Pornografia i “continguts ofensius”

Reconeixem que el tema de la pornografia en línia té a veure amb l’agència, el consentiment, el poder i el treball. Rebutgem tot vincle causal simple entre el consum de continguts pornogràfics i la violència contra les dones. També rebutgem la abraçadora expressió “contingut nociu” com a etiqueta aplicable a l’expressió de la sexualitat femenina i transgènere. Estem a favor de reivindicar i crear contingut eròtic alternatiu que s’oposi a la visió patriarcal dominant i que col·loqui els desitjos de les dones i les persones queer al centre.

5. Agència

5.1 Consentiment

Cal incorporar una ètica i una política de consentiment en la cultura, el disseny, les polítiques i els termes de servei de les plataformes d’internet. L’agència de les dones rau en la seva capacitat de prendre decisions informades sobre quins aspectes de les seves vides públiques o privades volen compartir en línia.

5.2 Violència en línia

Fem una crida a totes les parts interessades dins la Internet, incloent persones usuàries, dissenyadores de polítiques i el sector privat, a abordar la qüestió de l’assetjament en línia i la violència relacionada amb la tecnologia. Els atacs, amenaces, intimidació i vigilància que experimenten les dones i les persones queer són reals, nocives i alarmants, i són part del problema més ampli de la violència basada en el gènere. És la nostra responsabilitat col·lectiva abordar i acabar amb aquesta violència.

5.3 Anonimat

Defensem el dret a l’anonimat i rebutgem tot intent de restringir-lo en línia. L’anonimat permet la nostra llibertat d’expressió en línia, sobretot quan es tracta de trencar els tabús de la sexualitat i l’heteronormativitat. També ens permet experimentar amb la identitat de gènere i garanteix la seguretat de les dones i les persones queer que es veuen afectades per la discriminació.

5.4 Privadesa i dades

Recolcem al dret a la privacitat i al control total sobre les dades i la informació personal en línia en tots els seus nivells. Rebutgem les pràctiques dels estats i les empreses privades que utilitzen les dades amb fins de lucre i per manipular el comportament en línia. La vigilància és l’eina històrica del patriarcat, utilitzada per controlar i restringir els cossos, les veus i l’activisme de les dones, i així mateix ho són les pràctiques de vigilància per part d’individus, sector privat, actors estatals i no estatals.

5.5 Nenes, nens i joves

Fem una crida a incloure les veus i experiències de la joventut en les decisions que es prenguin referents a la seguretat en línia i a promoure la seva protecció, privacitat i accés a la informació. Reconeixem el dret de nenes i nens a un sa desenvolupament emocional i sexual, que inclogui el dret a la privacitat i a accedir a informació positiva sobre sexe, gènere i sexualitat en moments crítics de les seves vides.

5.6 Memòria

Tenim el dret d’exercir i mantenir el control sobre la nostra història personal i la memòria a internet. Això inclou la possibilitat d’accedir a totes les nostres dades personals i informació en línia i la capacitat de controlar aquesta informació, la qual cosa implica saber qui té accés a ella i en quines condicions, i la possibilitat d’esborrar les nostres dades per sempre.

The post Principis feministes d’internet appeared first on .

[ Accedeix a l’índex d’articles hiperenllaçats ]

Us presentem un projecte que hem engegat el desembre passat anomenat Xarxeta de continguts, que aplega, de moment, a 5 entitats + Pangea, en un esforç col·lectiu per elaborar continguts de reflexió al voltant de tres eixos temàtics: tecnologia + economia social + feminismes.

Aquestes entitats i projectes són, per ordre alfabètic: Coopdevs, xarxa eXO/guifi.net, femProcomuns, Pam a pam/XES, Pangea.org i Zorras Binarias.

L’encàrrec inicial que vam fer a aquesta Xarxeta partia de la següent afirmació: la inclusió de perspectiva feminista i l’ús de tecnologies lliures són dos dels tres criteris on les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) tenen pitjor puntuació segons l’informe del Mercat Social català.

Vista aquesta dada, sembla que la nostra Xarxeta té molta feina a fer :-/

La campanya pretén sensibilitzar i oferir eines contra les amenaces que representa el tecnocapitalisme patriarcal en línia. Des d’una perspectiva feminista, certes pràctiques monopolístiques, extractivistes, maltractadores de drets fonamentals i acumuladores de poder que trobem en l’entorn digital són enteses com a reflex d’una cultura patriarcal, llunyana als ideals de llibertat, neutralitat, obertura, equitat i distribució de poder dels quals va néixer la xarxa d’internet. El tecnocapitalisme patriarcal utilitza mecanismes per sotmetre els drets i les llibertats de la gent, treure rèdit del nostre desconeixement i carregar-se així la nostra sobirania. Això, cada cop que agafem el mòbil o obrim l’ordinador. És responsabilitat de totes i cadascuna prendre’n consciència, informar i informar-nos i deixar de facilitar-li la vida al capitalisme patriarcal en el nostre dia a dia.

En el transcurs de tot plegat ens hem adonat de que està havent-hi, no únicament interès sinó accions concretes per part de diversos col·lectius per, d’una banda, cridar l’atenció sobre la imperiosa necessitat de canviar els nostres hàbits de consum de tecnologia, i d’una altra banda, per incloure mirades i pràctiques feministes en un entorn tecnològic on, tant si parlem de tecnologies obertes i ètiques com si no, el patriarcat segueix posant les condicions.

Iniciatives com les comissions de Procomuns i d’Economies Feministes de la XES, o la campanya «passa’t al FLOSS» de Colectic, o les campanyes «Take back the tech» i GenderIT de la xarxa APC estan reflexionant i removent les xarxes intentant donar espai i aplicació pràctica a la unió d’aquests tres eixos que actuen, almenys teòricament, sota principis tan confluents.

Així que ens sumem a aquests esforços amb l’esperança d’oferir eines que serveixin a tota persona lectora a prendre’n consciència primer per, després, passar a l’acció. I amb aquest objectiu, al llarg dels propers mesos anirem publicant una sèrie de 6 articles sota el títol «Too much patriarchal technocapitalism will kill you». També compartirem noves o renovades guies d’ús del programari lliure més habitual en el dia a dia de les entitats de l’economia social.

Tots 6 articles tenen un fil conductor ben clar, i és el seu enllaç amb algun dels anomenats «Principis feministes d’internet» promoguts des de l’Imagine a Feminist Internet meeting de la xarxa APC -de la que Pangea n’és sòcia-, que hem traduït al català aquí.

A continuació us anirem actualizant el llistat d’articles:

– Apropiem-nos de la tecnologia: per una tecnologia lliure i ètica (per Zorras Binarias)
– Els nostres patriarques (per femProcomuns)
– Cuidar-nos com a cooperativistes (per Coopdevs)
– Decàleg per al reaprenentatge de l’equitat social en xarxes comunitàries (per eXO.cat/guifi.net)
– La urgència de crear un mercat social tecnològic (per XES/Pam a pam)

Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i de la xarxa APC. També a la implicació de tota la gent que hi ha participat: Alba, avileva, David, Efraín, Mònica, Ondiz, Sergi, i l’equip Pangea.org.

Tots els articles es publiquen sota la Peer Production license, excepte allà on s’especifiqui una altra llicència.

The post [Xarxeta] #TooMuchPatriarchalTechnocapitalismWillKillYou appeared first on .